ESC_C.E. MANRESA.png

ENTREVISTA SALVA

Un atleta per la dreta

Salva Torreño, lateral dret del Manresa, va compaginar atletisme i futbol d’elit dels cinc fins als setze anys. Després, va haver de prendre una decisió molt important. Va arribar a formar part de l’equip d’atletes del FC Barcelona. Va debutar a Tercera Divisió amb vint-i-set anys.
 

1. Com vas començar a fer futbol i atletisme, dos esports alhora?

Jo jugava a futbol al Cornellà. Allà, es fan cloendes escolars, és com una reunió a nivell escolar, dels equips, i es fan curses, a Sant Ildefons. Hi vaig participar, i li vaig treure 200 metres al segon. Aquell dia, l’entrenador del Cornellà de futbol, en Carrasco, em va proposar que a banda de jugar a futbol, fes atletisme. Se’m donava molt bé, vaig guanyar la cursa Jean Bouin de Barcelona cinc anys seguits i a Campionats de Catalunya vaig quedar segon en 1.500 m. diverses vegades.

 

2. Com era alternar futbol, atletisme i col·legi, sent un nen?
Bé ho feia. Jo estava molt content, al final, estava al futbol en un bon nivell, i a l’atletisme també.

 

3. Fins quan vas estar compaginant els dos esports?
Vaig combinar els dos esports fins que vaig arribar al Cadet A al Cornellà. De fet, el Cornellà em va fer una samarreta perquè fes les curses pel Cornellà de futbol. En futbol estava molt bé, estàvem a Divisió d’Honor. I quedant tres o quatre jornades per acabar la lliga de Divisió d’Honor, em va cridar el Barça. Vaig haver de decidir entre el futbol i l’atletisme i em vaig quedar amb el segon.


4. Com va ser l’experiència al Barça?
Em van donar una beca en un Centre d’Alt Rendiment, a Esplugues. Allà estava molt bé a nivell de Catalunya i força bé a nivell espanyol. Hi vaig estar des dels 16 als 22, només fent atletisme a un nivell força alt.

 

5. És més dur l’atletisme o el futbol?
L’atletisme. És un esport en què has d’estar entrenant cada dia de la setmana al 100%. És molt més sacrificat, el futbol també, però a nivell mental és molt més dur l’atletisme.

6. Tornar al futbol després de tants anys?
Quan vaig deixar l’atletisme, volia continuar fent esport, i vaig tornar al futbol. Vaig anar al Singuerlin FC, després a l’Olímpic Can Fatjó i finalment al Marianao Poblet, això durant tres anys. Posteriorment vaig anar a provar a la UE Horta, a Primera Catalana, on hi havia Xavier Molist, i em van fitxar. Aquell any vam pujar a Tercera Divisió amb la UE Horta. Vaig estar aquella temporada a Tercera Divisió i em va fitxar l’AE Prat. I aquell any vam pujar a Segona B. Després vaig anar al Terrassa FC, on vam pujar un altre cop a Segona B. Vaig debutar a Tercera Divisió amb 27 anys.

 

7. Com és no haver jugat en una categoria alta fins als 27?
Quan era petit sí que vaig jugar en categories bones, però és clar, després d’haver deixat el futbol durant set anys, tornar és difícil. És difícil que un equip et doni una oportunitat. A sobre, vas fent anys, amb 26 anys a Segona Catalana, doncs ningú vol apostar per tu. S’aposta quan els jugadors són joves. Vaig arribar a la UE Horta en proves, no estava fitxat. Els hi faltava un lateral amb el meu perfil a la plantilla, i finalment em van fitxar. Vaig arribar com a suplent, la plantilla ja la tenien feta. La sort que vaig tenir és que a cada equip que hi anava, aquell any ascendien. De fet, aquí Manresa mateix, vaig arribar la temporada passada i vam pujar. En tres anys vaig passar de Primera Catalana a Segona B.

Salva2.JPG