RESUM DE LA TEMPORADA 2022-23 I ELS NÚMEROS DEL MANRESA
No recordo exactament la data, però sí que va ser a finals de l'agost passat, quan em vaig trobar amb un cosí meu a la Plaça Valldaura. Era en el tram final d'una pretemporada en què les derrotes davant l'Espanyol B i Lleida, dos rivals del mateix grup, feien dubtar els més pessimistes. "Patirem aquest any. No fem gols", em va dir el cosí. Li vaig contestar que no s'havien de fer gaire cas de les pretemporades, posant-li com a exemple la 2020-21, que ho vàrem guanyar tot i que, en canvi, el Castelldefels i l'Igualada, en les dues primeres jornades, ens van fer baixar del núvol on ens havien ficat les victòries contra equips de superior categoria. Això sí, només pensar que el que ens esperava a partir del 4 de setembre, feia vertigen només de pensar-hi: Badalona (14 temporades a Segona Divisió i les 18 últimes, ininterrompudament, a Segona B); Hércules de Alicante (20 a Primera Divisió, 43 a Segona Divisió i 19 a Segona B); Lleida (2 a Primera Divisió, 24 a Segona i 11 a Segona B); Terrassa (15 a Segona Divisió i 19 a Segona B); els sempre temuts filials (Mestalla, Aragón, Mallorca B i Espanyol B); altres equips amb menys nom, però que tots ells ja fa anys que juguen a la categoria... Aquesta era la realitat a la qual estava a punt d'enfrontar-se un equip que, de sortida, era el nou vingut, l'únic debutant.
Però quan un equip creu en el que fa, quan arrisca, quan no té por de ningú i fa pinya, no és gens estrany que arribi al mes de desembre amb, pràcticament, mitja feina feta. El Manresa va sorprendre tothom, propis i estranys, amb un futbol creatiu i agosarat que li va permetre, inclús, coliderar la classificació en la jornada 12, fent la sensació que la temporada 21-22 encara no s'havia acabat i que els deixebles de Ferran Costa pensaven que encara s'enfrontaven a rivals de Tercera Divisió. Però, precisament, quan l'equip era al cim, una derrota al Congost contra el Badalona era un punt de partida no volgut d'una fase en què tan sols una victòria contra el cuer, l'Ebro, va brillar en mig d'una foscor de resultats negatius, alguns, i no gaire reeixits, altres. Una fase que va culminar amb la derrota a Sagunt, però que gràcies a la renda obtinguda en un primer terç espectacular, no el va deixar perdre de vista uns llocs de privilegi que, sent-hi allà, era la millor manera de ser més a prop de l'objectiu de la permanència. Però, clar, quan arribes a l'Olímpic de Terrassa amb un munt de baixes, però saps afrontar-ho sense llepar-te les ferides i dones un cop sobre la taula amb un incontestable 1 a 3, dones un missatge de rebel·lia i inconformisme. La victòria a Terrassa va obrir una nova fase, un últim terç de competició, en què l'equip es va mostrar infranquejable en defensa, però amb un dèficit anotador en les porteries rivals. Cinc empats consecutius (quatre d'ells sense gols), però amb un joc prometedor, desprenien bones sensacions en els jugadors i en una afició que, partit rere partit, anava poblant, cada vegada més, la grada de l'estadi. A Can Misses, a Eivissa, la revifada blanc-i-vermella va ser un fet i tan sols la derrota contra el Prat va tacar un tram final tan productiu i espectacular com el que es va viure en el primer tram de temporada. La il·lusió pel premi de la promoció d'ascens va tenir tanta força com aquella fe que és capaç de moure muntanyes, i la victòria contra el líder, Teruel, va confirmar el Manresa com equip del TOP-5. Però, encara més, l'inconformisme de tècnics i jugadors era tan evident que volien deixar enrere la cinquena plaça i van anar a Saragossa amb una idea fixa: avançar l'Espanyol B; per la dreta o per l'esquerra, tant s'hi valia. Dit i fet. Els gols de Noah i Pelegrín van segellar el quart lloc a la classificació. Un quart lloc que no és qualsevol cosa. Vegeu: la Segona Divisió B es va crear la temporada 1977-78. Des d'aleshores, 25 equips catalans han accedit a la categoria, han debutat, ascendint des de la Tercera Divisió (altres han debutat baixant des de Segona Divisió A). D'entre tots aquests equips, tan sols hi ha hagut cinc que han millorat el que ha aconseguit el Manresa aquesta temporada: el Nàstic de Tarragona (1978-79), segon classificat; el CFJ Mollerussa (87-88), campió; el CF Palamós (88-89), campió; l'UDAt Gramenet (93-94), campió i l'UE Llagostera (13-14), campió. Això sí, sense desmerèixer els mèrits esportius, cal no oblidar que es tractava, cadascú en la seva època, de clubs amb un suport econòmic molt important al darrere, què és la gran diferència amb la realitat actual del Centre d'Esports Manresa, que els seus directius han de gratar sota les pedres, esprémer la seva imaginació i trucar un munt de portes per obtenir calés. Si ens hi fixem, veurem que, en les tres últimes dècades, el Manresa només ha sigut superat en la seva estrena a la categoria pel Llagostera del tàndem Alsina-Tarragó. I ha millorat els debuts de Premià (16è) i Rubí (18è), la 93-94; de l'Europa (19è), la 94-95; del Gavà (7è) i Espanyol B (11è), la 95-96; del Mataró (15è), la 00-01; del Castelldefels (17è), la 07-08; del Santboià (20è), la 10-11; del Prat (14è), la 12-13; de l'Olot (14è), la 13-14; del Cornellà (15è), la 14-15; de la Pobla Mafumet (17è), la 15-16 i del Cerdanyola (13è), la 21-22. Heus aquí la magnitud de la cosa.
La tretzena porteria a zero, novena al Congost, i un gol de traca i mocador de Jaume Pascual, obrien la promoció d'ascens. El Manresa viatjaria a Navalcarnero amb la maleta plena d'il·lusió i amb el conjur de tornar a saludar la seva afició al cap de quinze dies, en una hipotètica anada de l'eliminatòria definitiva. Com ja es va intuir al partit d'anada, la igualtat entre els dos equips blanc-i-vermells també va presidir el partit a terres madrilenyes, i la sensació tornava a ser que un detall, per part de qualsevol dels dos, decantaria la balança. Però no va ser un detall, van ser dos. L'1 a 0 el va marcar un jugador que, pràcticament, la primera pilota que va tocar, la va convertir en bogeria a la grada només un minut i mig després d'entrar al terreny de joc. El segon detall es va produir quan al cronòmetre només li quedaven unes poques escorrialles per arribar a la pròrroga. El mateix jugador, Álex Gil, deixava tocat de mort un Manresa que, com ja havia anunciat Ferran Costa dies enrere, si havia de morir, ho faria dempeus. La pròrroga, la mel, es va quedar als llavis dels jugadors manresans. Qui sap què hagués passat en els trenta minuts complementaris.
Amb tot, més enllà d’un mèrits esportius que son inqualificables si posem en context la realitat d’un equip, i alguns jugadors, que no fa gaire maldava en categories territorials i que debutava aquesta temporada a Segona Divisió B, el creixement exponencial de la massa social és el fet que ha tingut més impacte en el decurs de la temporada, encara que s’ha de reconèixer que la segona realitat no s’entén sense la primera. Més de 13.000 espectadors han passat per l’estadi aquesta temporada (Lliga, Copa i Promoció), amb una mitjana de més de 650 per partit, un fet que feia anys i panys que no passava a l’estadi, si és que ha passat alguna vegada més enllà de moments puntuals, i que ens hauríem de retrotreure a temps del vell camp del Pujolet per trobar-ho com un fet habitual. El Club i l’equip de la darrera millor època ha tornat. Aquell Manresa de mitjans dels anys 70 que es barallava contra el Huesca, el Villareal, el Mallorca, el Levante, el Gerona (sí, eren els noms ‘oficials’ de la dictadura de Franco), torna a tractar de tu a equips que ja hi eren, també com els anomenats anteriorment, en aquella època, com el Mestalla, Lleida o Terrassa. Si el creixement esportiu i social no s’aturen i van de la mà, la Segona Divisió B deixarà de ser un anhel del passat per convertir-se en l’hàbitat d’un Club i una ciutat amb suficient potencial per mantenir-la. La primera pedra ja està posada.
ELS NÚMEROS:
Gols del Manresa: Lliga Copa Promoció
Primera part: 19 1 0
Segona part: 21 0 1
Gols amb el peu: 34 0 1
Gols amb el cap: 4 1 (p.p.) 0
Gols amb el cos: 1 0 0
Gols de penal: 4 0 0
Primer gol: 15 1 1
Xuts al pal: 6 1 0
Gols al Congost:
Gol Nord: 11 0 1
Gol Sud: 10 1 0
Gols dels rivals:
Primera part: 17 2 0
Segona part: 15 1 2
Gols amb el peu: 26 1 1
Gols amb el cap: 6 2 1
Gols de penal: 2 0 0
Primer gol: 13 0 1
Xuts al pal: 5 0 1
Gols al Congost:
Gol Nord: 6 2 0
Gol Sud: 6 1 0
Minuts dels gols del Manresa:
Del 0’ al 15’: 5 1 0
Del 16’ al 30’: 5 0 0
Del 31’ al 45’: 8 0 0
Afegit 1ª part: 1 0 0
Del 46’ al 60’: 8 0 1
Del 61’ al 75’: 4 0 0
Del 76’ al 90’: 4 0 0
Afegit 2ª part: 5 0 0
Minuts dels gols dels rivals:
Del 0’ al 15’: 3 0 0
Del 16’ al 30’: 7 1 0
Del 31’ al 45’: 7 1 0
Afegit 1ª part: 0 0 0
Del 46’ al 60’: 4 1 0
Del 61’ al 75’: 4 0 1
Del 76’ al 90’: 7 0 0
Afegit 2ª part: 2 0 1
GOLEJADORS (Lliga, Copa i Promoció)
Noah 9 gols
Jaume Pascual 6 gols
Javi López 4 gols
Joel Priego 4 gols
Marc Martínez: 4 gols
Toni Sureda 3 gols
Moha 2 gols
Toni Larrosa 2 gols
Pelegrín 2 gols
Putxi 1 gol
Pau Darbra 1 gol
Àlex Sánchez 1 gol
Àlex Iglesias 1 gol
Pròpia porteria 2 gols
ASSISTÈNCIES:
Jaume Pascual 6
Joel Priego 4
Pelegrín 2
Noah 1
Putxi 1
Acedo 1
Biel Rodríguez 1
Dani Reina 1
Moha 1
PENALS (Lliga i Copa):
A favor: 7(4 anotats)
En contra: 2(2 anotats)
JUGADORS 'CENTENARIS' (només partits de lliga):
Moha Djitte: 370
Noah Baffoe: 271
Marc Cuello: 154
Javi López: 109
HISTÒRIC DE GOLEJADORS:
Noah: 115 gols
Javi López: 25 gols
Joel Priego: 8 gols
Marc Martínez: 7 gols
Moha: 7 gols
Jaume Pascual: 6 gols
Toni Sureda: 6 gols
PARTITS A L’ESTADI DEL CONGOST, DES DE 1985 (*):
Jugats: 671
Victòries: 315
Empats: 177
Derrotes: 179
Gols a favor: 1048
Gols en contra: 697
(*) No es comptabilitzen els partits jugats com a local que, per diferents circumstàncies, s’han jugat fora de l’estadi
CLASSIFICACIONS 2022-23:
GENERAL:
Posició: 4rt
PJ PG PE PP GF GC PUNTS
34 14 12 8 40 32 54
PARTITS A CASA:
Posició: 4rt
PJ PG PE PP GF GC PUNTS
17 8 6 3 22 14 30
PARTITS A FORA:
Posició: 5è
PJ PG PE PP GF GC PUNTS
17 6 6 5 18 18 24
PRIMERA VOLTA:
Posició: 5è
PJ PG PE PP GF GC PUNTS
17 8 5 4 23 17 29
SEGONA VOLTA:
Posició: 7è
PJ PG PE PP GF GC PUNTS
17 6 7 4 17 15 25
Per acabar, dues curiositats
Si multipliquem 34 jornades, 34 partits, pels 90 minuts de durada de cadascú d’ells, el Manresa (i la resta de rivals) hauria d’haver jugat un total de 3.060 minuts de joc. Però la realitat diu que, si tenim en compte la durada real de cada partit disputat aquesta temporada, sumant el temps afegit tant de la primera part com de la segona, la realitat diu que el Manresa hauria jugat 3.315, el que equival a 36 partits i 75 minuts d’un hipotètic tercer, amb una mitjana de 7 minuts i mig per partit.
La segona dada, relacionada implícitament amb la primera, és el balanç de punts perduts-guanyats en el temps afegit. En aquest cas, tenint en compte només els minuts afegits de la segona part (els gols aconseguits o rebuts en el temps complementari abans del descans no son definitius), la realitat ha sigut la següent:
Gols a favor i punts guanyats (+5):
Manresa-Alzira (+2)
Manresa-Espanyol B (+1)
Saguntno-Manresa (0)
Manresa-Prat (0)
Espanyol B-Manresa (+2)
Gols en contra i punts perduts (-2):
Formentera-Manresa (-2)
Manresa-Mestalla (0)
Balanç total: +3 a favor del Manresa
