9 de gener de 2022: el Manresa obria l’any golejant el Sant Andreu al Congost i tan sols tres dies després, en un partit que s’havia ajornat el mes de desembre anterior i que l’equip blanc-i-vermell afrontava amb un fotimer de baixes, aconseguia la victòria en Peralada. Una victòria que obria de bat a bat la possibilitat de deixar enrere l’objectiu de la permanència i bescanviar-la per un altre objectiu molt més ambiciós i inimaginable a l’inici de temporada. 18 de desembre de 2022: quan el cronòmetre s’aproximava inexorablement als sis minuts d’afegit que havia decretat l’àrbitre del Manresa-Espanyol B, una fuetada de ‘Mag’ Martínez des de fora de l’àrea desfermava l’eufòria en el Congost i el Manresa tancava l’any amb un empat amb gust de victòria. I en mig d’aquestes dues dates, un carrusel d’emocions que faran impossible oblidar un any que expira i que a la família blanc-i-vermella ens ha fet més feliços del que eren abans. 2022 ha mort, Visca 2022!

   El carrusel d’emocions que ha transcorregut entre les dues dates esmentades, ha sigut una mena de muntanya russa en la que ha anat pujant i baixant el grau d’emoció segons s’anaven produint els esdeveniments. El camí no va ser fàcil fins arribar a la fita més recordada, l’ascens viscut a la Feixa Llarga de L’Hospitalet. L’Olot, possiblement el favorit per a l’ascens directe, s’anava aixecant a cada caiguda i anava desesperant els altres rivals que cercaven el mateix objectiu. Però el Manresa es guardava un as a la mànega que l’Olot no podia esgrimir al final de la partida: la darrera jornada l’equip garrotxí descansava (una clicada d’ull del destí) i els manresans podien fer història sense la por que es produís una altra remuntada amb un altre maleit gol dels de Manix Mandiola en temps afegit. L’1 de maig es produïa un desplaçament massiu d’aficionats manresans, quelcom que no es recordava des de feia moltes dècades, com els anys 50, quan s’organitzaven trens especials per anar al Camp d’Esports de Lleida, per exemple. I l’equip no els hi va decebre. La data de l’1 de maig no és baladí, doncs aquest 2022 coincidia amb el tradicional Dia del Treballador i amb el Dia de La Mare. I els deixebles de Ferran Costa van fer gala de ser l’equip més treballador (ningú que no sigui favorit per assolir una fita no l’aconsegueix sense superar en treball i esforç a la resta) i la conseqüència va ser, ni més ni menys, que la Mare de totes les victòries. L’1 a 2 a L’Hospitalet feia realitat el que durant dècades i dècades semblava una quimera: aconseguir el segon títol de Campió de Tercera Divisió en la història del Club i l’ascens a Segona Divisió B. Ambdues fites, al mateix pack on, com les ofertes del 3x2, també hi anava, de regal, la classificació per a la següent edició de la Copa del Rei.

   Precisament, la disputa de la primera eliminatòria de La Copa ha sigut l’esdeveniment més massiu i mediàtic aquest 2022. La bola capriciosa que om esperava amb candeletes que fos la d’un gran del futbol espanyol, finalment va ser la del Pontevedra FC, un històric que no omplia els desitjos de jugadors, directius i aficionats manresans, però que no va ser obstacle per que les grades del Congost s’omplissin pràcticament en la seva totalitat, amb més de 2.200 espectadors. Malgrat la derrota (1-3), el partit ens va deixar un rècord pel record: l’1 a 0, aconseguit en pròpia porteria per un jugador gallec, ha sigut el gol més ràpid (6,7 segons) aconseguit en l’estat espanyol. Sí, va ser en pròpia porteria, però el rècord se’l queda el Manresa.

   I la lliga? Francament, si algú hagués escrit en un paper la predicció que en la jornada 15, la que tancava l’any, el Manresa acabaria amb 26 punts al seu caseller, tothom l’hagués signat amb sang, si fes falta, a la vegada que anirien titllant de boig l’atrevit endeví. Però la realitat és la que és i no es pot confondre amb casualitat. Perquè no és casualitat que, de les quinze jornades disputades, en catorze el Manresa ha estat en zona de promoció d’ascens (del segon al cinquè) i que tan sols l’average general el va privar, en la jornada 12, de ser el líder (ho va ser la Peña Deportiva). Aquest 2022 també ens ha deixat, a cavall de dues temporades, el rècord de punts en categoria nacional: 66 punts, una xifra mai aconseguida anteriorment i que son un fidel reflex del que està vivint una afició que ha tornat a tapar molt del ciment de la grada del Congost, acompanyant i gaudint d’un equip que els ha retornat una il·lusió que era en somort no fa gaire temps enrere. Poseu-li l’adjectiu que vulgueu a aquest any que està donant aquests dies els últims batecs de vida, però segur que el d’inoblidable seria una bona tria. I si algú el bategeu com a irrepetible, poseu-li un interrogant al final (?). Qui sap?