​​

​

LA DADA

Poder ofensiu Vs poder defensiu

S’ha de tenir en compte que l’Atlètic Roda de Barà juga a Segona Catalana, mentre que el Manresa ho fa a Tercera RFEF, el que significa que les comparacions que es puguin fer dels números que ofereix cada equip s’han d’agafar amb ‘pinces’. Però no deixa de sorprendre que l’equip rodenc, després de l’Sporting Gavà (14), és el més golejador del grup 6 de Segona Catalana (13), que units als 9 anotats en Copa Catalunya sumen 22 gols en total (mitjana de 2,2 gols per partit). El taló d’Aquil·les del Roda de Barà, on rau segurament el fet d’una mediocre classificació a la lliga (13è de 16 equips), és que encaixa massa gols: 11 en lliga i 7 en Copa Catalunya sumen 18, que equival a una mitjana d’1,8 gols en contra per partit. Aquesta realitat contrasta amb els números que ofereix el Manresa en els onze partits oficials jugats entre lliga i Copa RFEF. Ha marcat molts menys gols que el seu rivals de dimecres (13), però ha encaixat molts menys (8). A priori es preveu un duel entre un equip que destaca pel seu poder ofensiu contra un altre que destaca pel seu poder defensiu. Apuntàvem a l’inici lo de les comparacions, però malgrat les tres categories que separen un i altre equip, el fet de jugar-se la eliminatòria a partit únic, i en camp de l’equip de inferior categoria, fa que les diferències es minimitzin. I com a mostra, apuntar que l’Atlètic Roda de Barà ha arribat a aquesta cinquena eliminatòria després de superar en la tercera ronda (0-0 i 4-2 als penals) al Vilanova Geltrú, de la Lliga Elit, i en la quarta ronda al L’Hospitalet, de Tercera RFEF, empatant 2-2 i superant-lo als penals (4-2). Aquesta última dada, la eliminació d’un L’Hospitalet que pràcticament va jugar amb tots els seus efectius, és un avís per navegants. Cal prendre nota.

​

HISTÒRIA

​

El Camp Municipal d’Esports de Roda de Berà, malgrat que fa molts i molts anys que és l’escenari de partits de competicions territorials on participa el seu equip representatiu, té més historia de la que les noves generacions de futbolistes i aficionats, d’aquí i d’allà, poguessin imaginar. Quan el veterà periodista i comunicador Luis del Olmo (Radio Nacional, COPE i Onda Cero, entre d’altres) es va fer càrrec de la presidència del Club rodenc, el 1987, ja la va fer grossa quan va aconseguir ‘seduir’ el president de l’Atlético de Madrid, Jesús Gil, per que l’equip matalasser jugués un partit amistós en Roda de Berà, quelcom que avui en dia seria impensable si tenim en compte que el terreny de joc del Camp d’Esports era... de terra! Doncs sí, el 2 d’octubre de 1987 el municipal es va vestir de gala per rebre un Atlético de Madrid que va formar amb Abel Resino (que el 1991 seria el Zamora de 1ª Divisió), Armando, Arteche, Alemao, Quique Ramos, Landáburu, Parra, López Ufarte, Marcos Alonso, Futre i Julio Salinas. També van jugar Elduayen, Mejias, Sergio Marina, Quique Setien, Eusebio i Pedraza. El resultat va ser de 0-9. Tres anys després, seguint amb Luis del Olmo al capdavant, l’Atlètic Roda de Barà aconseguiria l’històric ascens a Tercera Divisió, on romandria durant set temporades (inclús va jugar la promoció d’ascens a Segona Divisió B la 90-91). El 6 d’agost de 1990 un altre equip il·lustre visitava el Camp Municipal d’Esports: el RCD Espanyol. L’equip blanc-i-blau, encara que es va desplaçar amb un equip farcit de suplents, va fer jugar futbolistes importants en aquella època, com Eloy, José Aurelio Gay, Mágico Díaz, Escaich i el manresà Manolo Baena. 2-3 va ser el resultat final. Dos anys més tard, en el marc de la inauguració de la coberta, un altre equip de Primera Divisió va trepitjar la sorra del municipal. Ni més ni menys que el València CF, que com ja havia fet l’Atlético de Madrid cinc anys abans, va presentar el 10 de març de 1992 un onze de gala: Ochotorena, Tàrraga, José Miguel Torres, Ricardo Arias, Nando, Tomás González, Toni Gomes, Eloy Olaya, Rommel Fernández, Carlos Arroyo (avui en dia delegat del València Mestalla), Vicente Mir, Camarasa i Leonardo. També va jugar Voro, durant molts anys delegat de l’equip xe i substitut en més d’una ocasió d’entrenadors cessats pels dirigents de Mestalla. El resultat va ser de 0-5.  
Aquest dimecres, doncs, els jugadors del Manresa (també els del Roda) trepitjaran un terreny de joc pel qual van passar un bon grapat de futbolistes de màxim nivell, molts d’ells internacionals, que als futbolistes i aficionats de Roda de Berà de finals dels 80 i principis dels 90 els hi van deixar un record inoblidable. Però no només els futbolistes del Manresa podran trepitjar un rectangle de joc amb regust històric, el tècnic blanc-i-vermell, Mikel Azparren, s’asseurà en una banqueta on va seure l’argentí Cesar Luis Menotti (el 1987), Luis Aragonés (el 1990) i l’alemany Guus Hiddink (el 1992).
També cal apuntar que el Manresa no debutarà aquest dimecres en el municipal de Roda de Berà, sinó que serà la seva quarta visita. I els precedents no son pas de bon record, doncs en les tres ocasions el resultat ha sigut el mateix: 2-1. Particularment dolorosa va ser la darrera visita, que coincidia amb la última jornada de lliga de la temporada 1994-95 i en la que hi havia en joc la permanència pel Manresa (el Roda de Barà no s’hi jugava res). L’equip que aleshores entrenava Antonioo Linares va acabar 17è, una posició que en principi no era de descens, però degut a la sagnia d’equips catalans que van descendir des de Segona Divisió B (Girona, Europa i Premià), va arrossegar el Manresa cap a Primera Catalana. Si el Manresa hagués guanyat aquell partit a Roda de Berà hauria avançat el Granollers i el Rubí i, gràcies als ascensos posteriors del Barcelona C i Espanyol B a Segona Divisió B, hagués evitat el descens. De totes formes, una temporada en la que a la banqueta del Manresa van seure fins a tres inquilins, ja es podia intuir que no podia acabar de la millor manera.