PJ      PG     PE     PP     GF     GC     PTS

2          1       1        0        2        1        4

​

Les dades positives:

*És un dels tres únics equips invictes en lliga

*És l’equip més golejador (7 gols)

*No perd a domicili des del 21 de març de 2021

Les dades negatives:

*Ha rebut gol els tres últims partits

​

ESTADÍSTIQUES TOTALS:

Promig gols a favor:              1,4 per partit

Promig gols en contra:          0,6 per partit

Marca un gol cada... :            64 minuts

Rep un gol cada... :                150 minuts

​

COMPARATIVA

Com a local:

                            PJ      PG     PE     PP     GF     GC     PTS

LLEIDA                2          1        1        0         1          0          4

MANRESA          3          2        1        0         5          2          7

​

Com a visitant:

                            PJ      PG     PE     PP     GF     GC     PTS           

LLEIDA                3          1        0        2         1         2          3

MANRESA          2          1        1        0         2         1          4

​

Total:

                            PJ      PG     PE     PP     GF     GC     PTS

LLEIDA                   5          2         1        2          2         2          7

MANRESA             5          3         2         0        7          3          11

​

LA DADA

Quin Lleida Esportiu és el ‘real’?

El cas del Lleida Esportiu és ben curiós si s’ha d’analitzar la seva capacitat golejadora. Entre pretemporada i lliga, ha jugat dotze partits. El més habitual en els dotze enfrontaments, la norma, ha sigut que en la gran majoria, els deixebles de Pere Martí no han marcat més d’un gol, concretament en deu enfrontaments. Tan sols en dos d’ells s’ha sortit del guió, concretament en el desplaçament al camp del Fraga (0-4) i en el darrer partit de preparació, precisament al Congost contra el Manresa (2-5). En aquest darrer cas, el potencial del Lleida Esportiu es podria dir que ja es podia albirar després d’una pretemporada amb problemes per confeccionar la plantilla blava, quina culminació en positiu quedava reflectida amb la golejada infligida al Manresa al seu propi cau. Es podria pensar que l’equip ja estava del tot preparat per afrontar la competició com un dels aspirants a l’ascens. No obstant això, la realitat posterior ha sigut que en cinc jornades de lliga tan sols ha perforat dues vegades les porteries rivals. Dos gols en 450 minuts. Davant d’aquestes xifres, i amb el precedent de fa un mes i escaig al Congost, la pregunta és clara: Quin Lleida Esportiu es trobarà el Manresa al Camp d’Esports? Quin és el Lleida ‘real’?

 

HISTÒRIA

​

La història més llunyana

La primera visita del Centre d’Esports Manresa a la capital del Segrià va ser el 21 de febrer de 1926, encara que en aquella ocasió no ho va fer al Camp d’Esports, sinó a la zona de Cap Pont (on ara juga l’Atlètic Lleida i el futbol base de l’Atlètic Segre). Aquell primer desplaçament a terres de Ponent va ser per enfrontar-se al Lleida FC, amb qui es va enfrontar en quatre ocasions (entre 1926 i 1928). El Manresa no tornaria a jugar a Lleida fins l’any 1942, però en aquella ocasió ho faria per jugar contra el Lérida Balompié, amb qui tornaria a jugar un any més tard. La primera visita al Camp d’Esports arribaria el 29 de juny de 1944, però ara seria per jugar contra el Leridano, amb qui es va enfrontar en tres ocasions. L’any 1947, després de dècades amb una nombrosa amalgama d’equips nascuts a la ciutat de Lleida, els dos clubs més potents, el Leridano i el Lérida Balompié-AEM, es van fusionar per donar pas a l’UE Lleida, però no seria fins el 1957 que el Manresa tornaria a la capital del Segrià.

 

El ‘nou’ Lleida

El Lleida Esportiu (2011) és l’hereu de l’Unió Esportiva Lleida (1947), desapareguda el 2011 degut a uns greus problemes econòmics que van acabar amb la liquidació i subhasta del Club. De fet, el ‘nou’ club sorgit de l’extinta UE Lleida té pràcticament la mateixa identitat: els mateixos colors (camiseta blava i pantalons blancs), el mateix escut (on només canvien les lletres UE per Esportiu), el mateix terreny de joc (el camp d’Esports)... És podria fer el símil aquell de que “si sembla un ànec, camina com un ànec i claca com un ànec, segur que és un ànec”. Aquella mena de tripijoc que molts clubs van aprofitar durant anys i panys per evitar el pagament d’un deute, tancant la persiana de l’antic Club i creant-ne un de nou, el Lleida va ser l’últim en aprofitar-se’n. Després d’aquell cas va canviar la reglamentació i ja no és tan fàcil fer la llei i fer la trampa. El dubte raonable és preguntar-se si hi ha antecedents entre el Lleida Esportiu i el Manresa. Com a Lleida Esportiu, i a banda d’enfrontaments entre equips de futbol base, el Manresa va jugar l’any del darrer ascens a Tercera Divisió contra el Lleida Esportiu ‘B’. Precisament, en el partit jugat al terreny de joc del barri del Gardeny, el Manresa es va assegurar la promoció d’ascens. Si comptéssim els partits entre l’extinta UE Lleida i el Cd’E Manresa, aquests sumarien vuit partits al camp d’Esports, amb un clar avantatge dels blaus gràcies a les cinc victòries, i totes elles amb golejada inclosa. Tan sols es va donar un empat i les dues victòries manresanes van ser, precisament, les dues últimes visites, el 1975 i el 1976.

La passada temporada el Lleida Esportiu va passar del neguit a l’alegria. Després d’un greus problemes econòmics que va poder revertir amb l’arribada del gallec Luis Pereira a la presidència, l’equip entrenat pel sallentí Gabri es va refer i va aconseguir ficar-se en la promoció d’ascens a la darrera jornada de lliga. Això, gràcies a que la derrota ‘federativa’ al camp del Numància (per incompareixença), la va revertir en una victòria efectiva sobre el terreny de joc de Los Pajaritos (l’11 de maig) que, unida a la victòria contra el mateix Numància al Camp d’Esports (15 de maig), va fer que els de Gabri avant-cessin l’Ibiza i es fiquessin a la promoció. Una promoció que no van superar després de l’empat 0-0 contra un Sestao que el va superar per millor classificació a la lliga regular. Aquesta serà la dotzena temporada a Segona Divisió B-Segona RFEF, l’única categoria coneguda per un Lleida Esportiu que, en aquest temps, ha jugat tres promocions d’ascens, sense èxit, a Segona Divisió.

 

Aquest és l’històric de resultats dels desplaçaments a Lleida:

21-02-1926       Camp.Catalunya B                     Lleida FC-Manresa         2-2

14-11-1926       Camp.Catalunya B                     Lleida FC-Manresa         2-2

23-01-1927       Camp.Catalunya B                     Lleida FC-Manresa         3-3

30-09-1928       Segona Preferent                      Lleida-Manresa             2-2

29-11-1942       1ª Categoria A                          L. Balompié-Manresa     1-1

24-01-1943       1ª Categoria A / 2ª Fase            L. Balompié-Manresa     4-1

29-06-1944       1ª Categoria A / 2ª Fase            Leridano-Manresa         4-1

01-04-1946       1ª Categoria A / 2ª! Fase           Leridano-Manresa         2-1

10-11-1946       Lliga Catalana 1ª Divisió Leridano-Manresa         4-1      

 

Aquest és l’històric de resultats contra l’UE Lleida:

15-12-1957       3ª Divisió          3-0

08-02-1959       3ª Divisió          3-0

14-02-1960       3ª Divisió          3-1  (Torreblanca)

05-04-1964       3ª Divisió          4-0

18-10-1964       3ª Divisió          0-0

24-01-1971       Preferent          3-1  (Beltrán)

20-04-1975       3ª Divisió          0-2  (Abete i Nieto)

06-06-1976       3ª Divisió          1-2  (Lara i Requena)

 

Resum històric entre UE Lleida i Cd’E Manresa:

                            PJ      PG     PE     PP     GF     GC 

UE LLEIDA           8         5        1         2        17        6

MANRESA            8         2        1         5        6        17

 

El darrer enfrontament (6 de juny de 1976 – Jornada 38 de Tercera Divisió):

UE Lleida: Camarero, Nebot, Martínez, Llorens, Buján, Canito, Cortés (Reig), Puig, Valverde (Zapata), Linares i Escolà

Cd’E Manresa: Romero, Rubio, Galiot, Torradeflot, Pujadas, Aguilar, Pujol, Grima, Requena, Orenes i Martínez

El Manresa, malgrat que des del mes d’abril jugava amb un equip de circumstàncies, molts d’ells juvenils, després de la vaga de jugadors, encara va arribar viu a Lleida, però necessitava una victòria (que va aconseguir) i una derrota de l’Ibiza, o l’Endesa o l’Atlético Baleares per evitar el descens. Però aquest tres equips, que jugaven com a locals, tots van aconseguir la victòria i el Manresa es va quedar amb la mel als llavis. Lara, a prop del descans, avançava el Manresa, mentre que Reig empatava a l’equador de la represa. El jugador de Cardona, Requena, aconseguiria el definitiu 1 a 2 en un partit que va xiular l’àrbitre càntabre Arroyo.

 

EL RIVAL