​COMPARATIVA

Com a local:

                            PJ      PG     PE     PP     GF     GC     PTS

HÉRCULES        4          2        2        0         5         3          8

MANRESA          5          4        1        0         10        5        13

​

Com a visitant:

                            PJ      PG     PE     PP     GF     GC     PTS           

HÉRCULES        5          1          1        3         4         6          4

MANRESA          4          1         2        1         3          3          5

​

Total:

                            PJ      PG     PE     PP     GF     GC     PTS

HÉRCULES            9          3        3        3         9         9         9

MANRESA              9          5         3       1         13        8        18

​

LA DADA

El José Rico Pérez, una ‘plaça gran’ per seguir fent història

La dada (les dades) d’avui no és gens menyspreable. El Manresa dels darrers temps, de l’era Ferran Costa, ja sap el que és jugar en camps històrics i sortir amb un bon botí. Entenem com a camps històrics aquells que han viscut partits de màxim nivell, com ho poden ser la Primera i la Segona Divisió A. El primer gran escenari en aquest temps en que l’entrenador castelldefelenc s’ha assegut a la banqueta manresana (lo d’asseure’s és un dir), va ser l’Olímpic de Terrassa. El 10 de gener de 2021, la data del partit, es complien cinquanta-sis anys i cinc mesos des de la darrera victòria blanc-i-vermella al feu terrassenc, en partit de lliga. Però un gol des del punt de penal d’Izan Checa feia miques una estadística demolidorament negativa i el Manresa assaltava el temple Olímpic després d’una exhibició de grapa i bon futbol. Quatre mesos desprès, el 18 d’abril, el Manresa visitava el Narcís Sala en la segona jornada de la Segona Fase. Fa una pila d’anys el Narcís Sala, feu del Sant Andreu, havia sigut escenari de partits de Segona Divisió i equips com el Málaga, Valladolid, Celta, Rayo Vallecano i Osasuna, entre d’altres, van passar pel camp del carrer de Santa Coloma, un estadi que conserva encara l’aroma d’un temps que ja es perd en la memòria. El Manresa va sortir amb el botí d’un empat (0-0), empat que es repetiria el 5 de setembre en el mateix escenari (en aquell cas 1-1, amb gol de Javi López). El mateix 2021, però un mes més tard, el 17 d’octubre, el Manresa visitava un altre camp històric, Vilatenim. També fa una pila d’anys, però el municipal de Figueres també va ser escenari de partits de Segona Divisió A durant set temporades. Un gol de Noah servia per assaltar un altre camp històric. A causa de la COVID-19, de la que es van encomanarv diversos jugadors gironins, el partit Girona B-Manresa es va haver d’ajornar i el 6 d’abril d’aquest 2022 es recuperava. Però no es va jugar al municipal de Riudarenes, el feu habitual del filial gironí, sinó a un altre camp l’històric: Montilivi. Els gols de Javi López i Marc Martínez, que van servir per empatar 2-2, encara perduren en la memòria dels aficionats que es van desplaçar a un camp de Segona Divisió A aleshores, i de Primera Divisió actualment. La darrera visita a un altre camp històric no fa gaire que es va produir. El passat 9 d’octubre l’equip de l’era Ferran Costa visitava el Camp d’Esports de Lleida, un terreny de joc que ha viscut dues temporades partits de Primera Divisió i vint-i-dos de Segona Divisió. Un golàs de Toni Sureda va servir per obrir un marcador que, al final, va deparar un empat (1-1).

Després d’aquests antecedents de les dues darreres temporades (i escaig), tots ells positius, el Manresa de l’era Ferran Costa visita aquesta setmana el que, segur, és l’estadi més històric dels cinc grups de Segona Divisió B: el José Rico Pérez d’Alacant. Des de la seva inauguració, el 1974, l’estadi ha viscut partits de Primera Divisió durant 12 temporades i de Segona Divisió en 17. A més a més, va ser seu del Mundial-82 disputat a l’estat espanyol. Pot ser un escenari que, amb segons quina mentalitat el visitis, pots sortir escaldat, encara que ‘només’ hi hagin 4.000 o 5.000 espectadors en un camp amb una cabuda de 29.000. Però a l’actual Manresa, com ja s’ha apuntat anteriorment, no li han tremolat les cames en escenaris històrics, gràcies sobretot a una aposta futbolística agosarada en atac i no exempta de desgast físic per neutralitzar les virtuts del rival que tingui al davant. No serà fàcil, però si tornem a recuperar la frase de Jorge Valdano, “el futbol és un estat d’ànim”, l’estat d’ànim del Manresa no deixa lloc a dubtes que pot tornar a fer història en una ‘plaça gran’.

 

HISTÒRIA

Sense cap dubte, l’Hércules d’Alacant és el gegant del grup. I no sols del grup, sinó dels cinc grups de Segona RFEF, doncs cap equip dels 90 que competiran a la categoria ha jugat més vegades al màxim nivell, a Primera Divisió. Només el Recreativo de Huelva (5), el Compostela (4) i el Xerez (1) han jugat a la primera categoria del futbol estatal, a banda del mateix Hércules, que ho ha fet en 20 ocasions (més 43 a Segona Divisió i 7 a Tercera Divisió). En aquest apartat, cal anotar que Lleida va veure partits a Primera Divisió, però amb una denominació, UE Lleida, extinta el 2011. Després, el relleu el va agafar el Lleida Esportiu Terraferma Club de Futbol. Així, queda clar que l’Hércules serà, no només el rival a batre del grup III, sinó de tota la categoria si no aconsegueix pujar com a campió de grup. L’estadi Rico Pérez d’Alacant va viure el passat mes de maig la promoció d’ascens a 1RFEF, on va participar el mateix Hércules CF, que s’havia classificat com a 5è del grup V de 2RFEF. L’equip blanc-i-blau va quedar eliminat en la primera eliminatòria després d’empatar (1-1) contra l’Unión Adarve, un equip del barri del Pilar de Madrid que, com a segon classificat en el seu grup, va passar l’eliminatòria per la seva millor classificació a la lliga regular. Així, l’Hércules es va quedar un any més sense l’ascens en una categoria que fa vuit temporades que milita, després que la temporada 2013-14 va perdre la Segona Divisió A, i que ja recorda amb nostàlgia una primera Divisió en la que no hi juga des de la temporada 2010-11. Per refermar la condició de favorit a l’ascens, apuntar que el club alacantí s’ha fet aquest estiu passat amb els serveis d’un entrenador, Ángel Rodríguez, que ha arribat a Alacant amb l’ascens a Primera RFEF amb un equip que últimament ressona molt a la capital del Bages: el Pontevedra CF. Casualitats del mon del futbol.
No hi ha precedents entre els primers equips de l’Hércules i el Manresa, però sí un entre els equips juvenils, que el 10 d’abril de 1994 van jugar a Alacant el partit corresponent a la 25ª jornada de la Divisió d’Honor Juvenil. Un partit que va acabar amb victòria blanc-i-vermella (2-4) gràcies als gols de Porto, Manubens, Josep Maria Soler i Juanra Epitié. No vol dir res, però és un bon precedent.

​

EL RIVAL

 

 

​

​