​​

COMPARATIVA
a casa:
                                 PJ   PG   PE    PP    GF    GC    PTS
2n-MANRESA            8     5      3      0     11       6       18
8è-AT. LLEIDA           7     3      2      2      11       7        11

a fora:
                                PJ    PG    PE    PP    GF    GC    PTS
6è-MANRESA          7      4       0      3      5      10       12
10è-AT. LLEIDA        8      2       3       3       9      11       9

total:
                                PJ    PG   PE   PP    GF    GC    PTS
2n-MANRESA          15      9     3     3      16     16      30
8è-AT. LLEIDA         15      5     5      5      20    18      20

​​

LA DADA

L’Atlètic Lleida du una ratxa de cinc partits consecutius sense conèixer la derrota, una dada clau per que els de Cappont hagin passat de coquetejar amb la zona de descens a acaronar la promoció d’ascens. És cert que el Manresa no ha sumat la victòria els dos últims partits, però també és cert que en les mateixes jornades en que el seu rival de diumenge du el distintiu d’invicte, ha sumat un punt més. En aquesta mini ratxa, l’Atlètic Lleida ha encadenat 2 victòries i 3 empats, mentre el Manresa 3 victòries, 1 empat i ha caigut una vegada. Camins diferents, però que conflueixen pràcticament en el mateix punt. Si aquesta dada la ampliem a les últimes vuit jornades, des del punt d’inflexió que va dur els locals des de la zona de descens (jornada 8) a col·locar-se a tan sol un punt de la zona de promoció d’ascens (jornada 15), trobarem que en les mateixes jornades el Manresa ha aconseguit els mateixos punts que el seu rival: 13. Lògicament, si s’ha de fer una lectura positiva de les dues ratxes esmentades de l’Atlètic Lleida, la mateixa lectura s’hauria de fer de la trajectòria manresana en les mateixes ratxes i jornades. La diferència a la classificació entre ambdós equips (10 punts), doncs, s’ha d’entendre per les contraposades trajectòries en l’inici del campionat. Si afegim, a més, la dada que constata que el Manresa ha aconseguit més punts a domicili (12) dels que ha aconseguit l’Atlètic Lleida com a local (11), trobaríem un altre punt en comú per pronosticar un duel igualat. Un empat tècnic.

​​​

HISTÒRIA

​

Mentre a Manresa es celebraven les Festes de La Misteriosa Llum, l’expedició del Cd’E Manresa pujava a un tren amb destí Lleida. Quasi cent anys després, el Manresa tornarà aquest diumenge a l’indret on va efectuar la primera visita a la capital del Segrià, Cappont. Aleshores va ser per enfrontar-se al FC Lleida, ara ho farà contra un nouvingut del futbol català. El barri del sud-est de Lleida fa molts anys que viu intensament l’esport del futbol gràcies a la tasca formativa de l’Atlètic Segre, que fa molts anys que té situats els seus equips base en les màximes categories catalanes. Fa quatre anys, amb l’absorció de l’EFAC Almacelles, el club de nova creació fundat el 2019, el CE Atlètic Lleida, s’ha anat fent un lloc al futbol català i desprès de l’ascens aconseguit al municipal Hipòlit Planàs de Vic, ja és a la categoria on, com a mínim, aspiraven en un curt termini els directius del club. Això sí, el grup d’empresaris que van fer possible aquest projecte tenen com a objectiu categories més superiors, inclús hi va haver la possibilitat, real, que es fessin càrrec del Badalona Futur per traslladar-lo a la capital lleidatana i competir amb el Lleida CF (l’antic Lleida Esportiu, hereu de l’UE Lleida). Finalment no es va arribar a la compra dels drets del Badalona Futur i aquest fet fa possible que aquest diumenge, per primera vegada a la història, l’Atlètic Lleida i el Manresa es vegin les cares sobre un terreny de joc. Un terreny de joc que no serà el mateix que va trepitjar l’equip blanc-i-vermell el 21 de febrer de 1926, però que serà molt a prop i amb la majestuositat de La Seu Vella de fons.
Després d’aquella primera visita, que va acabar amb empat 2-2, es van produir tres més (entre 1926 i 1928), també amb empat final en tots tres enfrontaments. El Manresa no tornaria a jugar en Lleida fins l’any 1942, però en aquella ocasió ho faria per jugar contra el Lérida Balompié, en aquest cas per jugar en el camp de la carretera de Corbins, on va jugar dues vegades. La primera visita al Camp d’Esports arribaria el 29 de juny de 1944, però ara seria per jugar contra el Leridano, amb qui es va enfrontar en tres ocasions. L’any 1947, després de dècades amb una nombrosa amalgama d’equips nascuts a la ciutat de Lleida, els dos clubs més potents, el Leridano i el Lérida Balompié-AEM, es van fusionar per donar pas a l’UE Lleida, però no seria fins el 1957 que el Manresa tornaria a la capital del Segrià, de nou al Camp d’Esports, on el Manresa ha jugat en un total de tretze ocasions. El quart camp on ha jugat l’equip manresà, dues vegades, ha sigut el municipal del Gardeny, amb el record encara present de la victòria aconseguida el 2019, que va classificar el Manresa per una promoció d’ascens en que aconseguiria l’ascens a Tercera Divisió, superant el Girona B. Després de la tornada al Camp d’Esports les dues anteriors temporades, aquest diumenge trepitjarà el cinquè camp a la capital del Segrià. I ho farà en un barri on mai ha perdut.