La història del Centre d’Esports Manresa al museu de l’expresident de l’entitat Manel Sánchez
 

El Museu del CE Manresa alberga un nombre incomptable de peces històriques del club bagenc. Des de samarretes i trofeus, de 1912 a objectes actuals. Pilotes antigues, banderoles dels equips amb els que ha jugat el club, fotografies i retalls de diaris de l’època. 100 anys d’història del futbol manresà a La Font dels Capellans.

El museu, es va inaugurar l’any 2010 després que Sánchez deixés la presidència del club l’any 2008. Va començar guardant fotos del club a casa, i quan va tenir força objectes, el Regió 7 es va fer ressò, i arrel d’aquí, l’Ajuntament de Manresa i l’Associació de Veïns de La Font dels Capellans li van cedir el local on es troba actualment.

Les persones interessades en visitar el museu es poden posar en contacte mitjançant el telèfon 639 32 30 29 o a través del Centre d’Esports Manresa.



1- Com veu el Manresa en l’actualitat?

Amb la gent nova que ha entrat els veig amb molta empenta i moltes ganes de fer les coses bé. Jo ho veig des de fora i m’agrada la manera i la forma com ho estan fent. Espero que estiguin, al menys, els anys que vaig estar jo. Però és complicat, 15 anys són molts anys. Jo estava allà i no m’adonava que passaven els anys, perquè ningú es presentava i m’anaven engrescant i jo anava seguint. Quan vaig haver de marxar, em va fer molt de mal haver de sortit com vaig sortir. Però el futbol funciona així, quan la pilota no entra, la culpa és del president i de la junta.

2- I com veu el club a nivell esportiu?

Crec que a nivell esportiu, els últims anys, abans del centenari, vam començar a donar un pas endavant, vam començar a buscar patrocinadors i vam començar a fer un equip competitiu a la 3a Divisió. Precisament, l’any del centenari, la temporada 2005-2006 vam quedar cinquens a Tercera. El que passa és que només els 4 primers feien promoció per pujar a 2aB. Després l’any següent es va voler seguir millorant, i crec que tant esportivament com socialment el Manresa estava en un punt àlgid. Aleshores, el 2007 es va trobar una empresa que ens volia patrocinar i donar suport per a pujar l’equip a 2aB. Jo vaig agafar a la junta, a l’avi de Gerard Piqué, l’Amadeu Bernabéu, perquè érem coneguts, i vaig tenir una amistat molt gran amb ell. Però hi va haver uns quants membres de la junta que no estaven d’acord amb els que es volia fer. Tot i això, vaig parlar amb l’Ajuntament i els hi vaig portar el projecte, l’alcalde em va donar l’OK per tirar endavant. Els inversors li van demanar per escrit per fer l’operació. L’alcalde el va fer, i els inversors van dir que la temporada 2007-2008 quedava coberta i es va fer un pressupost de 300.000€. Però el que va dir l’alcalde, ho va tirar per terra una regidora que estava de baixa i que quan va tornar va desfer tot el que s’havia pactat.

La regidora va dir que no es possés res de diners fins que no estudiessin la proposta. I els directius que estaven en contra es van agafar a això i va quedar tot en no res. I vam passar d’un projecte per a pujar el Manresa a 2aB, a baixar dues categories.

Arrel d’aqui jo ja no hi era i vaig marxar de la forma que vaig marxar. M’hagués agradat haver-me equivocat jo, i no pas que s’equivoquessin els que es van equivocar. El temps va donar la raó al que volien fer les coses. Del que es volia fer al que va arribar a ser el Manresa, hi ha un abisme. Després va entrar una altra junta, amb directius que van ser presidents, i arrel d’aqui tot va anar de mal en pitjor.

Després va entrar en Jose Luis Correa, que tenia una empresa, i s’anava rascant la butxaca fins que va pujar l’equip de 2a Catalana a Tercera Divisó. Després li va anar malament el negoci i ho va pagar el Manresa també, i quan va marxar ell és quan va entrar l’actual Junta Gestora.

Això ha passat amb el Manresa durant els 100 anys d’història, sempre hi ha hagut gent que ha posat pals a les rodes perquè el Manresa no fes un pas endavant. Quan posaven pals a les rodes, l’equip feia 10 passos enrere. L’any 1973 vaig entrar al club i vaig ser delegat de l’Infantil. Jo veia les coses des de fora, no era a la junta, i veia que el president d’aleshores es va gastar molts diners de la seva butxaca. I el camp estava a reventar. Desprès, no sé què va passar que els directius que hi havia el van anar abandonant i una mica més i el fiquen a la presó.  No podia pagar als jugadors, aquests es van plantar, i van baixar dues categories, fins a Primera Regional.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3- Què recorda amb més estima dels anys que va ser president?

Hi ha èpoques que es van passar molt bé, sobretot quan l’equip anava pujant de categoria, a més, vam pujar el Juvenil a Divisió d’Honor. Hi ha hagut molts moments bons, he passat estones i temporades molt bones. Però la última temporada que vaig estar ho vaig passar molt malament perquè veia que el club s’anava a norris, jo veia que s’estaven equivocant tant els directius que no estaven d’acord com la regidora, i tenia una sensació de que el Manresa ho passaria molt malament, com finalment va ser.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4- Quin va ser el seu recorregut a l’entitat, des que va començar fins que va marxar?

Vaig començar l’any 1973, amb Ricard Oliva de president. Aquell any, l’Infantil de Manresa va quedar tercer al Campionat d’Espanya. El primer equip va quedar tercer a Tercera Divisió, i no va pujar perquè només ascendien els dos primers. Aquell any, hi jugava el pare de Xavi Hernández. Des d’aleshores, vaig ser delegat de l’Infantil, després delegat del Juvenil B, i tot seguit de l’A. Amb el temps vaig ser responsable del Futbol Base, després directiu i finalment president com a membre més antic de la junta. Em van fer president. Arrel d’aqui, havien d’entrar altres presidents però no entraven, quan era el moment de fer eleccions, no hi havia cap candidat, i jo anava seguint. En total vaig estar 36 anys al club. Mai vaig jugar a futbol al Manresa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5- Quantes peces té el museu?

No ho he acabat de contar tot, hi ha moltes samarretes i trofeus. El més representatiu del Manresa està aquí. Tot i que segurament, a sota les grades i deuen quedar més coses. L’última temporada, l’any del centenari, vam quedar cinquens a Tercera Divisió, hi van haver cinc campions de Lliga al futbol base i sis ascensos. Vam tenir un centenari molt sonat i que va agradar a molta gent.

 

 

 

 

 

6- Quines són les peces que més li agraden del museu?

Sobretot els trofeus més antics. Crec que les coses més antigues són el que li donen més valor a un museu. Hi ha coses aquí que potser no arribem a tenir en compte el valor que té, sobretot sentimental. Aquí han vingut ex jugadors del club amb 80 anys i s’han emocionat de veure’s en fotos de jugador.

El que més m’ha agradat és que un ex jugador em va dir “Com collons se t’ha acudit muntar això, en 100 anys d’història a ningú se li ha acudit fer-ho”. Això m’omple.

 

 

 

 

 

 

 

7- Quins són els objectes més antics que hi ha al museu?

Hi ha trofeus de 1912, de 1914, també dels anys 40 i 50. Samarretes tinc poques, no m’han donat més. Hi ha moltes coses que m’han anat portant ex directius. Em van portar un diari amb un partit Manresa-Atlètic de Madrid que van quedar 5-6. Quan veus aquests diaris, et dona molta satisfacció.  

 

 

 

 

 

 

 

8- I els objectes més recents?

Tinc la samarreta de l’Estrella, que era una empresa “per a adults” i irònicament teníem una funerària com a patrocinador del Juvenil.