ESC_C.E. MANRESA.png

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA

Jose Sánchez
08/11/2022 19:30h

Capítol VIII: El Manresa a la Copa del Rei: fugaç però intens (III)

La Copa del Rei - Temporada 1986-87
     El 5è lloc a la classificació que el Manresa va aconseguir la temporada 1985-86 el va permetre jugar la Copa del Rei la següent edició. El Manresa havia format una plantilla que per única vegada a la seva història en Tercera Divisió estava formada per jugadors de Manresa i comarca: Baltasar (Sant Vicenç de Castellet), Esteve Olivella (Navàs), Josep Maria Talarn (Manresa), Sellarés (Talamanca), ‘Capi’ Martínez (Santpedor), Casajoana (Calders), Siscu Caballo (Manresa), Cristóbal (Manresa), Marcuello (El Pont de Vilomara), Lluis Delgado (Manresa), Busuldu (Manresa), Masafret (Sant Vicenç de Castellet), Sans (Manresa), Collazos (Manresa), Díaz (Manresa), Torradeflot (El Pont de Vilomara), Serra (Cabrianes), Flotats (Sant Vicenç de Castellet), Miki Vilaseca (Manresa) i Bonillo (Balsareny). El gruix d’aquests jugadors van seguir com a blancs-i-vermell la següent campanya i van poder defensar amb el mateix escut el que havien aconseguit sobre el terreny de joc.

    La Copa va canviar el model de competició ja que les eliminatòries de les primeres quatre rondes van passar a ser a partit únic. A partir de vuitens ja es van recuperar els dos partits, d’anada i tornada. El sorteig de la primera ronda va emparellar el Manresa contra el Figueres, que s’estrenava a Segona Divisió. El 17 de setembre de 1986 va quedar batejada per l’entrenador d’aleshores, Eduardo Texeiro, com “la noche galàctica”. Trencant tots el pronòstics el Manresa va destrossar l’equip empordanès que dirigia des de la banqueta José Manuel Esnal ‘Mané’. El Figueres es va presentar al Congost amb tota la plantilla titular, farcida de jugadors experimentats en les màximes categories estatals (Gratacós, Mentxaca, Valdo, Valentín, Forcadell, Bolaños, Bayona, Cuevas i Guitart), alguns de la demarcació de Girona (Boix, Boada i Corominas) i l’egarenc Arturo, que sempre va jugar entre Segona A i Segona B. El Manresa, per la seva banda, mantenia l’equip de la anterior temporada a banda d’alguna incorporació, com la dels solsonins Riu i Closa, el manresà format a la pedrera Rafa Bellido i el santvicentí Cinca.
    Una internada de Sans per l’esquerra que acabaria en pena màxima, transformada per Martínez, obria la golejada (19’). Busuldu anotava el 0-2 després d’una jugada personal (37’). Tres minuts més tard era Marcuello qui engruixia el marcador. El 4-0 als 60 minuts, novament de Marcuello,  pràcticament sentenciava l’eliminatòria, malgrat que Valdo, un minut després, anotava el 4-1. El vendaval manresà va continuar i als 70 i 78 minuts amb els gols de Masafret i Riu. Albert Valentín maquillava el marcador amb el 6-2 final. Aconseguida la fita, ara ja només es pensava en el ‘Gros de la Loteria’, que no era un altre que el RCD Espanyol (el Barça encara era exempt). L’altra rival possible era el Sabadell, que acabava de pujar a Primera Divisió.

     I va ser l’equip vallesà qui li va tocar en sort al Manresa (l’Espanyol va quedar emparellat amb el Terrassa). Tampoc va decebre el fet que fos el Sabadell el rival. No deixava de ser un equip de Primera Divisió i comptava amb jugadors d’un bon i atractiu nivell futbolístic. De fet, l’entrada de públic al Congost va ser espectacular malgrat que abans de començar el partit la pluja va fer acte de presència a Manresa i encara no hi havia cap coberta a la graderia de l’estadi. Les cues que es van formar davant les taquilles van desbordar les previsions i jo mateix, talonari en mà, vaig ajudar a vendre entrades als impacients aficionats que veien que el partit havia començat i encara feien cua.

     Aquells impacients aficionats no es van perdre cap gol perquè aquests van arribar a la segona part. El tècnic del Manresa, Eduardo Texeiro, va presentar el mateix equip que havia eliminat el Figueres, excepte la inclusió de Siscu Caballo en lloc de Sans. L’únic canvi durant el partit va ser l’entrada de Miki Vilaseca per Riu. Per la seva banda el tècnic visitant, el biscaí Pedro Maria  Uribarri, no va dubtar en posar tot el seu equip titular, per evitar sorpreses. Capó (ex del Barça, del mateix Sabadell i del Celta) es va convertir en el porter titular al Congost, deixant a la banqueta el titular Manzanedo. Els jugadors de camp serien Roca, el granollerí que sempre es va moure entre Primera (Sabadell i Saragossa), Segona A (Aragón, Atlético Madrileño i Palamós) i Segona B (Hospitalet i el mateix Sabadell); l’ex del Barça, Hércules i València, Serrat; l’ex de la Reial Societat (sempre a Primera Divisió), Celayeta; el sabadellenc Saura (deu temporades al Club); Periko Alonso, ex Reial Societat i Barça; el gran Capità Lino, tota la vida al Sabadell; el ‘motoret’ Sala, que va començar i acabar la seva trajectòria al Sabadell però passant també per Mallorca, Albacete i Badajoz; l’ex del Sporting Nacho; l’internacional paraguaià Hicks, que després jugaria a l’Oviedo, també a Primera Divisió, i a l’Elx; i a Orlando ‘El negro’ Giménez, un altre paraguaià que abans del Sabadell va jugar al Racing de Santander, al València i l’Espanyol, sempre a Primera. A la segona part també jugarien l’ex del València Ribes i Joan Barbarà, el català format a l’UE Sants que aquell any debutava al Sabadell (s’hi va estar cinc anys més) i que després és va convertir en el màxim golejador de la desapareguda UD Salamanca, on va estar vuit temporades.

    Davant d’aquest grapat de jugadors bregats en mil batalles, el Manresa hauria de fer mans i mànigues per donar una altra sorpresa, com la del 17 de setembre davant el Figueres. A la primera part els deixebles de Texeiro no van passar per cap angunia a la seva porteria malgrat el domini exercit pel seu rival, però tampoc van crearperill al davant. Amb l’empat inicial s’arribaria al descans. A la represa es va produir la jugada més polèmica de la nit quan Busuldu va ser envestit dins l’àrea visitant per la defensa arlequinada sense que l’àrbitre valencià Bayarri Ribelles assenyalés el punt de penal. Va ser l’única ocasió clara d’un Manresa molt conservador davant un Sabadell que als 58’ trobava el camí del gol. Nacho obria un marcador que dos minuts després ampliava Lino amb el 0-2. En la recta final, un gol en pròpia porteria de Rafa Bellido i un altre de penalti anotat per Ribes arrodonien el resultat i tancaven l’eliminatòria a favor de l’equip de Primera Divisió. Als aficionats manresans tan sols ens quedarà el dubte de perquè l’àrbitre no va assenyalar com a penal una jugada prou clara com la que va acabar amb Busuldu estirat per terra. Però, donat el cas, a Jaime Bayarri Ribelles ja no li podrem preguntar el perquè, ja que, malauradament, va morir en un accident de trànsit el 2001. Ara, trenta-sis anys després, el Manresa torna al torneig del KO després de proclamar-se campió de lliga de Tercera RFEF.