Per la seva banda, al Pontevedra despuntava un jugador per sobre de la resta: Antonio Pexegueiro ‘Vavá’, que poc després el fitxaria el RC Celta de Vigo. Això sí, les trajectòries d’ambdós equips eren molt diferents a la lliga. Mentre el Manresa era 6è, a dos punts del líder, l’equip gallec era penúltim, amb dos punts de deu possibles. L’equip que dirigia des de la banqueta l’argentí Rafael Franco arribava al partit després d’empatar 0-0 davant el Sabadell, al Pujolet. Els deixebles de l’asturià Lalo havien perdut per 2 a 1 a Sestao, el líder.

     El partit es va jugar el 12 d’octubre, diumenge, aprofitant que no hi havia competició de lliga arran de l’Espanya-Dinamarca de seleccions. El Manresa va aconseguir una còmoda victòria, 2-0, que el feia albergar esperances de superar l’eliminatòria. No obstant, el partit havia sigut molt obert i el marcador no reflectia el que va passar sobre la gespa del Pujolet. Dos xuts al pal del Manresa, als 18 i 20 minuts, van ser les ocasions més clares dels locals abans del descans. Al primer minut de la represa Morelló obria el marcador gràcies a un cop de cap a pilota centrada per Orenes. Un marcador que el mateix jugador tancaria al minut 75 en rematar una centrada de Chirri. Un xut de Vavá que Guerra va treure de la mateixa línia de gol va ser la millor ocasió visitant. Quasi un mes després, el 16 de novembre, també diumenge, el Manresa viatjava cap a Pontevedra per afrontar el partit de tornada.  La situació a la lliga d’ambdós equips havia canviat. El Manresa només havia aconseguit dos punts dels vuit jugats entre els dos partits de l’eliminatòria. I ja mirava cap avall. Mentrestant, el Pontevedra havia sortit del pou gràcies a tres victòries i un empat. I ja mirava cap amunt. Un gol a cada període, de Lago (ratllant el descans) i Canosa (55’), unit a la lesió d’un home important pel Manresa, Abete, enviaven un Manresa ultradefensiu cap a la pròrroga després d’un partit en que Vavá va estavellar dues pilotes al pal i en que Romero va ser el millor home manresà. Una prolongació que el Manresa va afrontar, com ho va fer els últims 23 minuts de la segona part, amb només nou jugadors arran de les expulsions de Lago i Morelló. Un gol de Sergio aprofitant una genialitat de Vavá, als 98 minuts, servia com a clau per tancar el taüt d’un Manresa mort.

     Aquesta va ser la darrera participació del Manresa a la Copa del Generalísimo. De fet, la temporada següent ja va adoptar el nom de Copa del Rei. Al final d’aquella temporada 1975-76 el Pontevedra acabaria com a campió del primer grup de Tercera Divisió i ascendiria a Segona. Per la seva banda el Manresa seria víctima de la seva delicadíssima situació econòmica, que culminaria amb la vaga de futbolistes de la que ja vam escriure en altre capítol i amb el descens a Preferent.