Jose Sánchez | VILASSAR DE MAR

9 de setembre de 2024 – 9:30 hores

​

“Adéu, Tercera! Sé que ens tornarem a trobar, però ara tinc un viatge que fer per gaudir d’altres paisatges desconeguts. Encara que tinc cent-setze anys a les meves esquenes, tinc esperit viatger. Fins a...
(Signat: Centre d’Esports Manresa)”.  

​

Així es tancava la darrera crònica del Manresa a Tercera Divisió, després de la històrica victòria a La Feixa Llarga que li donava l’ascens automàtic als deixebles de Ferran Costa. Doncs sí, el Manresa, després del seu viatge per Segona RFEF, s’ha tornat a trobar amb la Tercera, ara amb cent-divuit anys a les esquenes. La retrobada no podia ser millor, doncs va aconseguir la victòria a un camp inexpugnable des de feia onze mesos i davant un rival que el passat mes de maig va aconseguir la seva millor classificació de la història, tercer a Tercera Divisió. Un cop esborrada de la memòria la nefasta temporada que ens precedeix, el Manresa continua el seu pas ferm per la seva categoria fetitxe, la Tercera Divisió. I, com si fos ahir, suma la quarta victòria consecutiva i el dinovè partit sense perdre lluny del Congost (no perd a domicili des del 21 de març de 2021 al camp del Vilar, a Valls). Aquestes dades estan agafades amb pinces, les he fet venir bé, però son irrefutables. El Manresa segueix el seu camí per Tercera. I el gol de Márquez marca el camí.

   Després d’uns primers compassos d’un cert equilibri, amb arribades a ambdues àrees i amb una ocasió clara per equip (un xut creuat sobre la porteria d’Òscar Pulido que va fregar el pal i una increïble rematada a la mitja volta d’Eloy Gila que va sortir fora miraculosament), el Manresa es va anar fent amb el manilla del partit, va anar guanyant metres i va aconseguir el preuat tresor que significa batre la porteria rival. Falta botada per Batanero des de la zona de tres quarts, les tanquetes manresanes totes a l’una i el cap de Jaime Márquez aconseguia connectar una rematada inapel·lable. Al pal i a dins. El 0-1 encara va esperonar més els deixebles de Mikel Azparren, que van anar guanyant metres d’una maneres inversament proporcional als metres que anava perdent el seu rival. Aleix Díaz (19’) i Moha Ezzarfani (25’) van fregar el gol, mentre que, aïlladament, Elhadji xutava des de fora de l’àrea una pilota molt previsible per Òscar Pulido (27’). Un corner botat per Batanero i copejat amb el cap per Manel Martínez va estar a punt de ser el 0-2, però la pilota es va perdre per sobre (fregant) el travesser (35’). En els últims minuts el Vilassar es va espolsar el domini visitant i amb un xut que Òscar Pulido va escopir (40’) i amb un altre xut creuat que va passar molt a prop de pal (44’), va posar l’ai al cor de l’expedició manresana. Moha Ezzarfani finalitzava la primera part rebent una passada en profunditat que el va dur fins a la línia de fons, però el seu xut pràcticament sense angle va fer que la rematada forçada sortís per sobre del travesser (45+1).

   A la represa va canviar el guió. El Manresa va jugar d’una manera més pràctica, menys creativa, donant-li la iniciativa al seu rival. Malgrat tot, el domini vilassarenc va ser totalment estèril i tan sols en un parell d’accions l’empat podia haver pujat al marcador. Als 72’ Raúl Pérez va arribar en carrera fins el balcó de l’àrea i el seu xut, molt potent, el va poder blocar Òscar Pulido. Després, ratllant la fi del partit, un embolic dins l’àrea visitant va acabar en un llançament de cantonada que un jugador blanc-i-vermell va rematar amb el cap per sobre de la porteria manresana (89’). En el temps afegit el Manresa es va quedar amb deu jugadors, arran de l’expulsió (doble groga) de Nil Garrido (95’). Va quedar en anècdota quan pocs segons després l’àrbitre xiulava i certificava la primera victòria del Manresa en el seu retorn a Tercera Divisió.

​

FITXA TÈCNICA:
https://www.fcf.cat/acta/2425/futbol-11/tercera-federacio/grup-v/aa/vilassar-mar-ue-a/aa/manresa-ce-a

Gols:
0-1 (15’), Jaime Márquez