Jose Sánchez | TERRASSA
5 de març de 2023 – 20:00 hores

El Manresa volia sumar el seu tercer partit consecutiu sense perdre en el desplaçament a Olot, sabent que ho havia de fer davant el líder de la segona volta, l’equip que juntament amb el Teruel havia sumat més punts en aquesta fase de temporada. I ho va aconseguir confirmant el fet que, després de la derrota a Sagunt, l’equip ha tornat a exhibir la consistència defensiva que va mostrar en el primer terç de la lliga. I davant les escomeses de l’Olot durant la segona part, així ho havia de fer si no volia sortir escaldat, com ho han fet els últims rivals als que s’ha enfrontat l’equip que ara dirigeix Albert Bázquez, el tercer entrenador de l’equip blau-i-grana i que sembla haver trobat la tecla que ha de treure l’Olot de la zona perillosa. O, si més no, per competir fins el mes de maig i sortir d’un pou que fins fa poc més d’un mes no tenia pinta de sortir. Després d’un primer temps amb poques accions de perill, a la represa ambdós equips van tenir més esma ofensiva. L’Olot en va tenir més, inclòs un remat al pal, mentre que el Manresa va saber patir l’empenta del rival i també va tenir les seves opcions a la contra. I com que això no es boxa, l’Olot no va guanyar als punts. Uns punts, dos, que ambdós equips es va repartir però que li fan més servei a un Manresa que ‘no baixa del burro’ de la cinquena plaça i que manté el descens a nou punts. Per la seva banda, els garrotxins perden l’oportunitat de sortir, per primera vegada en tota la temporada, de la zona vermella de la classificació. Per cert, l’average particular entre ambdós equips, pel Manresa. Mig punt més.

   L’Olot va sortir manant sobre el terreny de joc a l’inici. Només començar (1’), un xut des del balcó de l’àrea d’Eloi Amagat tocava en el peu d’un defensa, la pilota s’enverinava i Òscar Pulido, amb la mà al costat del travesser, enviava a corner. Va ser un primer ensurt al que va seguir dos corners més, en el que es podia considerar la mateixa jugada i un quart poc més endavant. Quan ‘va parar de ploure’, el Manresa es va anar estirant, va anar guanyant metres i el partit es va equilibrar. I van haver alternatives ofensives en una i altra banda del camp, però cap equip trobava una escletxa en la defensa rival per generar perill real. Tan sols una centrada des de la dreta de l’atac local, rematada de manera defectuosa per Ernest Forgas des del cor de l’àrea, va sortir-se del guió (41’).

   L’inici de la represa va ser elèctric. Ambdós equips van posar una marxa més sobre el verd natural de l’estadi i aviat aquesta ambició es va convertir en perill real. El primer en avisar va ser Josep Cerdà, que va rematar de cap, en posició franca, una magnífica centrada des de la dreta d’Eloi Amagat. La pilota, però, va sortir un xic desviada (47’). Només un minut després, Joel Priego exhibia la seva qualitat i centrava la pilota al cap de Javi López, però la potent rematada del vilomarenc va anar massa centrada, sense problemes per Arnau (48’). Després era Valverde qui xutava amb potència, des de fora de l’àrea, però massa centrat, a les mans d’Òscar Pulido (51’). El partit no tenia descans i el següent a provar-ho va ser Ayala, qui rematava de cap un servei de cantonada de Josep Cerdà, però la pilota sortia a la dreta d’Òscar Pulido (54’). Va ser aquesta una petita fase de partit en que els locals va botar tres corners en tres minuts, mostra que l’Olot collava de valent, encara que ho feia davant un rival que jugava serrant els dents. El pitxitxi local, Ernest Forgas, va estar a punt d’obrir el marcador amb una mitja volta dins l’àrea que va sortir fregant el pal dret d’Òscar Pulido, davant la desesperació de l’afició local (68’).

   Entrats ja en el darrer quart, donava la sensació que el Manresa havia parat el cop. Inclús Toni Larrosa va posar l’ai al cor de l’afició olotina amb una centrada-xut que es colava per l’escaire i que Marc Castells desviava de cap de manera acrobàtica (75’). Però no, l’Olot no acabava la corda i en poc menys de tres minuts va generar tres accions més de perill. Saïdou Bah xutava fregant el pal (79’); el mateix jugador feia passar la pilota fregant el travesser (després de tocar en un defensa, 80’) i Bigas, arran del corner, estavellava la pilota al pal amb un cop de cap creuat des del primer pal al segon (81’). La sensació que va tenir l’afició local, amb aquest cop de cap al pal, va ser la mateixa que va tenir l’afició del Congost una setmana abans, amb el cop de cap al travesser de Noah. Sensació d’oportunitat perduda. Un xut amb l’exterior de Joel Priego (94’), des del balcó de l’àrea i sense problemes per Arnau, i un xut creuat de Xumetra (95’), amb cert perill però que es va perdre a l’esquerra d’Òscar Pulido, van ser les dues últimes fuetades d’un partit que, malgrat la manca de gols, no va decebre ningú. Ambdós equips es van buidar i ningú els hi pot retreure res. Vint-i-nou jugadors dignificant la categoria.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

Àrbitre:
Sr. David Casabona Isla, del Comité de Navarra. Va estar auxiliat per Víctor Javier Gurucharri Casado i Francisco Javier Lerga València.

Targetes:

​

Per l'Olot: Èric Callís (18’), Ayala (71’), Èric Vilanova (69’) i Busquets (92’)

Pel Manresa: Àlex Sánchez (34’), Cuello (36’), Toni Peris (66’) i Àlex Iglesias (91’)

Camp:
Estadi Municipal d’Olot, 930 espectadors.

​

Altres dades:

*Partit 100 de Javi López amb el Primer Equip del Manresa
*Segon empat 0-0 del Manresa aquesta temporada
*Quarta pilota al pal estavellada per un rival (el Manresa ho ha fet tres vegades)