Jose Sánchez | TERRASSA
19 de febrer de 2023 – 23:40 hores

​

Des de molt jove tinc gravat a foc al meu cervell la dita “mai es perden dos partits seguits a fora”. La dita no és matemàtica pura, però el fet de jugar dos partits lluny de casa, en la immensa majoria d’ocasions es tradueix en, almenys, no perdre els dos. És un d’aquells intangibles que, no saps com ni perquè, també hi juguen. I, la veritat, després de la derrota a Sagunt i el rosari de baixes amb que el Manresa es presentava a l’Olímpic de Terrassa, pensar que la dita es compliria era per creients molt ortodoxos. Però sí, es va complir. El Manresa va esborrar d’un plomall la imatge oferta en terres valencianes i va oferir una de les seves millors versions futbolístiques. Fort i segur en defensa, generós en l’esforç en qualsevol racó del camp i efectiu en atac. El Manresa sabia que el Terrassa té un problema a l’Olímpic, que des que va tornar només havia sigut capaç de marcar un gol en les porteries rivals (en els tres partits jugats) i va furgar en la ferida d’un equip local que sempre tenia l’ombra i l’alè dels rivals a sobre. La llauna la obria Toni Larrosa després d’uns primers deu minuts en que el Terrassa havia quasi monopolitzat la possessió de la pilota i jugat en camp contrari. A la represa, Toni Sureda despertava el run run de la grada amb el seu tercer gol aquesta temporada i Noah pràcticament sentenciava la victòria amb el gol que l’acosta a tan sols un del rècord històric de Roger Pont (113 gols). És tan sols un partit, és tan sols una victòria, però el Manresa va demostrar en el marc incomparable de l’Olímpic de Terrassa, que és un equip que no deixa mai de creure, malgrat les males ratxes i les pedres en el camí que s’hi troba. El partit contra el Lleida serà una altra història, sí, però serà una història que el Manresa també voldrà escriure. No que se la escriguin.

   Com apuntàvem anteriorment, l’inici del partit va tenir clar color vermell, però sense que el joc ofensiu del Terrassa fes malbé l’estructura defensiva visitant. Als 12’, en la segona arribada del Manresa als dominis de Marcos Pérez, Toni Larrosa es feia amb la pilota, va conduir pel balcó de l’àrea gran, buscant-se un espai, i va etzibar un xut ajustat al segon pal, a l’esquerra del porter terrassenc. El Manresa es va mostrar inconformista i els següents minuts van tenir més presència ofensiva dels deixebles de Ferran Costa. Ratllant la mitja hora de joc, Servetti, de cap, i David Jiménez, amb un xut que va fregar el travesser, van cercar el gol de l’empat. De fet, aquestes dues ocasions van tornar a esperonar el Terrassa, però la rereguarda manresana exhibia una notable seguretat i Òscar Pulido gairebé no va veure perillar la seva porteria més enllà d’un bon xut de Sergi Serrano, amb cert perill però que va sortir per sobre de la porteria (41’).

   A la represa hi va haver més ‘txitxa’, en tots els aspectes. Gols, aturades de joc, expulsions, protestes arreu... En els primers minuts, com ja va passar a l’inici del partit, el Terrassa va manar més sobre el terreny de joc, però de nou va ser un domini estèril. Quan va arribar el segon gol, ja feia alguns minuts que el Manresa anava traient el nas pels dominis de Marcos Pérez, però no va ser fins el minut 62 que el guany en metres dels visitants es va traduir en l’electrònic. A prop del vèrtex de l’àrea gran, a l’esquerra de l’atac, Pelegrín aprofundia cap a Jaume Pascual, més a l’esquerra; aquest posava una pilota tensa i rasa que, a boca de gol, Toni Sureda convertia en el 0-2. No feia ni un minut que el manacorí era sobre el terreny de joc i va complir allò de “Salir y besar el Santo”.

   El partit es va obrir, amb un Terrassa necessitat d’almenys un gol i un Manresa que no dubtaria en aprofitar els espais que li deixaria el seu rival. Un xut molt perillós d’Adri Lledó, des de la mitja lluna, que va fregar el travesser (64’), va ser la resposta local abans que arribés el tercer gol de la tarda. Jaume Pascual, davant la zona de banquetes, assistia de manera magistral sobre el cap de Noah, que havia començat una cursa amb la seva parella defensiva; el davanter manresà es va presentar davant un Marcos Pérez que va refusar en primera instància el xut a boca de canó de Noah, però que res va poder fer després que la pilota tornés a peus del davanter i, ara sí, aquest no perdonés (73’). El Terrassa va treure l’orgull, malgrat que el marcador era per enfonsar qualsevol, i en la recta final va posar setge sobre la porteria d’Òscar Pulido. L’1 a 3 de Jordi Cano, que des del cor de l’àrea va afusellar la porteria visitant als 84’, va donar encara més ales als de Jordi López, però fins el xiulet final el joc es va convertir en un vull i no puc del Terrassa, contra un Manresa que es defensava com un gat panxa enlaire. Tan sols un xut de John Neeskens (91’) que va sortir per sobre del travesser hi va posar dubtes sobre la victòria manresana. Les dues expulsions sofertes pel Terrassa, de Jaouad i Sergi Serrano, ambdues en temps afegit (92’ i 95’), van ser anecdòtiques. No van ni entelar la victòria manresana, ni la van justificar. El Manresa torna a zona de promoció i el descens torna a estar a vuit punts. Gran Manresa!
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gols:

0-1 (12’), Toni Larrosa
0-2 (62’), Toni Sureda
0-3 (73’), Noah
1-3 (84’), Jordi Cano

Àrbitre:
Sr. Manuel Ramírez Marco, del Comitè aragonès. Va estar auxiliat per Adrián Sánchez López i Marcos Ramos Larraz.

​

Targetes:

​

Pel Terrassa: Àlex Fernández, Víctor Morales, Adri Lledó, Jaouad (expulsat minut 92, dues grogues) i Sergi Serrano (expulsat minut 95, vermella directa)

Pel Manresa: Putxi, Pelegrín i Toni Sureda

Camp:
Estadi Olímpic de Terrassa