Jose Sánchez | MANRESA
25 de febrer de 2023 –21:15 hores

 

Una vegada més, queda clar que les estadístiques estan per trencar-les. I és que, si fins data de 26 de febrer, el Manresa era l’únic equip quins partits mai havien acabat zero a zero i on s’havien vist més gols, ara ja no ho pot dir. Però no va ser un empat sense gols d’aquells decebedors, ans el contrari. Sense que el Manresa-Lleida Esportiu fos un allau d’ocasions, sí que hi van haver algunes de tan clares com per què des de la graderia s’hagués cantat algun gol. Del Lleida, el que s’esperava. Un equip sòlid en defensa, no endebades és l’equip que menys gols ha rebut com a visitant (7 en 11 desplaçaments), i que en algunes fases del partit va demostrar ser l’equip que encara no ha donat tot el que pot donar. Per la seva banda, el Manresa, malgrat ser sotmès en alguna fase del partit, va ser qui va disposar de les dues millors ocasions per trencar l’empat inicial. Van ser dues bales de canó. La primera de Noah amb un cop de cap en que va estavellar la pilota al travesser i la segona a peus de Javi López, que va afusellar una pilota que Iñaki Álvarez va treure miraculosament, sota pals, amb els peus. Va ser un empat, un punt, amb més sabor dolç que agre. Un punt que serveix per mantenir-se en promoció, per seguir classificat per a la Copa del Rei i, amb una jornada menys pel final, per augmentar la diferència amb la zona de perill, que ara és de nou punts. Un bon punt.

   D’un inici amb un xic més de domini visitant, es va passar a una fase en que el Lleida va jugar molts més minuts en terreny rival, encara que el Manresa va fer evident que ha recuperat, des de fa algunes jornades, un sòlid nivell defensiu. En la dita primera fase de partit, una ocasió per equip. Primer, del Lleida Esportiu, en una mitja volta de Chuli, molt a prop de la porteria local, que la defensa refusaria a corner (3’). Després seria el Manresa, arran d’una falta llunyana penjada per Joel Priego i rematada de cap per Javi López a l’alçada del segon pal, que Iñaki Álvarez aturaria arran de gespa (11’). Com apuntàvem abans, el Lleida va anar guanyant metres i va tenir més possessió que un Manresa que, no obstant, no es descosia i minimitzava les escomeses rivals, reduint-les a tan sols un parell d’ocasions amb cert perill. Una jugada pel carril dret d’Alpha acabaria amb una centrada des de la línia de fons cap a Monterde, però el xut d’aquest, en posició franca, sortiria massa creuat, a la dreta de la porteria defensada per Òscar Pulido (15’). Poc després (20’) ho provaria el mateix Monterde amb un xut llunyà, molt potent però que va sortir a la dreta del porter local, sense perill. Aquest darrer xut era la evidència del domini estèril dels blaus, que tenien facilitats zero per entrar a la cuina manresana.

   En el darrer tram de partit el Manresa va anar guanyant metres i va acabar jugant en camp contrari, fins al descans. I va ser en aquesta nova fase quan les taules van estar a punt de trencar-se. Jugada pel carril dret de l’atac manresà, centrada al cor de l’àrea i Noah, de cap, rematava una pilota que s’estavellava per la part baixa del travesser, picava a terra i sortia escopida cap el balcó de l’àrea (35’). Noah va estar a mig pam de convertir-se, ex aequo amb Roger Pont, en el màxim golejador de la història del Manresa, però els 113 gols encara son a l’abast del davanter blanc-i-vermell. Tot obert de cara a la represa.

   La segona part va ser massa travada. La continuïtat en el joc no hi era pas en el guió i les continues aturades, per canvis, per targetes, per caigudes, per lesions..., van pesar més que el joc i les ocasions. Aquestes últimes van ser escadusseres, encara que una va ser la segona bala de canó del matí. Però primer seria Campins qui ho probaria, amb un xut molt llunyà, pràcticament des del mig del camp, que es va anar enverinant i va sortir molt a prop de l’escaire dreta defensada per Òscar Pulido (51’). Això sí, el porter manresà era molt a l’aguait i difícilment aquella pilota hagués acabat entrant. Un obús de Pelegrín, més enllà del balcó de l’àrea, va ser la resposta manresana, però la pilota va sortir molt a prop del pal esquerra d’Iñaki Álvarez (61’). Només un minut més tard, pel carril esquerra del Manresa, naixia una jugada que protagonitzaria Toni Larrosa, que acabaria amb la pilota a l’altre costat de l’àrea gran i que culminaria Javi López amb un xut inapel·lable, un altre obús, que Iñaki Álvarez, sota pals i mig desequilibrat, va poder refusar amb els peus (62’). El partit ara era obert, amb alternatives en ambdues àrees, però es va anar travant i apagant. Tan sols una bona ocasió d’Alpha se sortiria del guió, quan des del vèrtex de l’àrea petita xutava contra el cos d’Òscar Pulido, que enviava a corner aquella pilota enverinada (81’). La resta, fins al minut 52, només va servir per, malauradament, l’expulsió de Jaume Pascual (89’), després de veure la segona targeta groga. Una baixa més pel pròxim partit i que s’uneix al rosari de baixes que pateix últimament el Manresa, la última de les quals va ser el lateral Toni Sureda, vestit de curt contra el Lleida Esportiu però per fer més pinya que una altra cosa. Però malgrat tot, anar sumant!
 

​

Fitxa Tècnica:

​

Centre d'Esports Manresa:

1-Òscar Pulido
4-Putxi
6-Àlex Sánchez
9-Noah
10-Joel Priego
11-Jaume Pascual
12-Aschalew
16-Toni Larrosa
(14-Àlex Iglesias, 84’)
19-Javi López
20-Toni Peris
(18-Miguel Martínez, 84’)
21-Pelegrín
(8-Cuello, 74’)

​

​

Àrbitre:
Sr. Nil Cubas Torras, del Comitè Balear. Va estar auxiliat per Arturo Ruiz Mora i Gonzalo Borreda Giménez

Targetes:
Pel Manresa: Putxi (32’), Pelegrín (68’), Toni Peris (84’), Ferran Costa (tècnic) i Jaume Pascual (expulsat, dues grogues, minut 88’)

​

Pel Lleida Esportiu: Damià (10’), Òscar Rubio (67’) i Nani (95’)

Camp:
Estadi del Congost, 846 espectadors

​

Altres dades:

*Partit 666 del Manresa al Congost (313 victòries – 175 empats – 178 derrotes // 1043 gols a favor – 695 gols en contra // 1027 punts)