Jose Sánchez | MANRESA
22 de gener de 2023 –19:30 hores

 

El Mestalla va donar fe al Congost del bon estat de forma en que es troba l’equip de Miguel Ángel Angulo, que no perd des de fa tres mesos. Va dominar el Manresa en una primera part que va acabar 0-1 gràcies al gol del pitxitxi Alberto Marí. A la represa, més equilibri de forces entre un equip que no podia sentenciar la victòria i un altre que es resistia a donar-se per vençut, inclús quan prop de mitja hora va jugar amb un jugador menys per l’expulsió de Pau Darbra. Fins el darrer cremallot, el Manresa va estar viu, però una falta a la mitja lluna de l’àrea, executada per Gozálbez, una falta com d’altres que hi van haver durant el partit i que no es van sancionar, va ser l’estocada definitiva pels deixebles de Ferran Costa. Ja ni es va treure des del centre del camp.

   A l’inici del partit el Mestalla va fer por. Als 3’ Alberto Marí va rebre una pilota que el va deixar sol davant Òscar Pulido, però el seu xut franc i des d’una posició immillorable, va sortir fregant el pal esquerra del porter manresà. Un parell de minuts després es tornava a viure una altra situació de perill pels dominis d’Òscar Pulido, però la defensa local va poder refusar la pilota abans que algú prengués mal. La sensació dels primers minuts era com per que l’afició blanc-i-vermella torcés el morro, doncs sobre el verd del Congost la superioritat valenciana era evident. Però passada la tempesta inicial, i encara que la majoria del temps el joc es desenvolupava en terreny atacant del Mestalla, els jugadors locals van saber defensar-se amb ordre, disciplina i molta concentració, quelcom molt necessari per contrarestar els ràpids moviments d’un equip amb molt de futbol a les seves botes.

   Precisament, de la qualitat de dos dels millors jugadors del Mestalla va néixer el primer gol del matí. El pretès per equips poderosos, Javi Guerra, va efectuar una centrada llarga i creuada, des de la zona d’interior dret, que va anar a petar als peus d’Alberto Marí; aquest, amb un moviment ràpid, va creuar la pilota amb un xut inapel·lable, a l’esquerra d’Òscar Pulido (21’). El partit encara feia més pujada per un Manresa inèdit en atac. Malgrat tot, després del gol els visitants van treure una mica de gas i es va arribar al descans sense més noticies destacables a les àrees.

   A la represa, el Mestalla va posar una marxa més, si més no a l’inici. Quan feia tres minuts que rodava la pilota (igual que a la primera part), Alberto Marí rebia una passada en profunditat i es palplantava a pocs metres d’Òscar Pulido, però el porter manresà, una vegada més, evidenciava la seva qualitat refusant amb la cama el xut creuat del pitxitxi visitant; la pilota queia a peus de Javi Guerra i ara era Moha qui tornava a espolsar el perill de la seva àrea. El Manresa, però, va revertir la situació d’inici de la represa i es va fer fort en defensa, donant un pas endavant en atac. Així, el joc es va equilibrar i les anades i tornades van sovintejar en una i altra àrea, encara que el perill a les porteries, també és cert, pràcticament va ser inexistent. Per part local, tan sols un tímid remat de cap de Pelegrín, aturat sense problemes per Emilio Bernad, es va sortir del guió (59’). Per par visitant, hauríem d’esperar fins el darrer quart per trobar un xut amb perill.

   Però a manca de vint-i-sis minuts (comptant l’afegit), una segona targeta groga per Pau Darbra semblava aplanar el camí pel Mestalla. Però no, no va ser ben bé així. Si un minut després de l’expulsió hagués arribat algun aficionat a l’estadi, no s’hagués ni adonat que el Manresa va jugar tants minuts amb un jugador menys. El guió no va canviar, amb un Manresa creient cegament en l’empat (malgrat la manca d’ocasions) i un Mestalla que volia, però no podia fer-li més mal a un rival ferit. Com apuntava abans, tan sols un xut de Javi Guerra, que va sortir un xic per sobre del travesser, va fer perillar el mínim avantatge visitant al marcador. Però quan ens trobàvem a pocs segons per arribar als quatre minuts d’afegit, la falta mencionada a la introducció de la crònica feia miques les il·lusions manresanes.

   També apuntar, a banda del propi desenvolupament del joc, que en el Manresa va debutar l’últim fitxatge, Toni Larrosa. Igualment, altre fitxatge del mercat d’hivern, Miguel Martínez, va debutar com a titular al Congost, després de la seva primera titularitat al camp del Teruel. També destacar que en les files del Mestalla va jugar, la darrera mitja hora, el manresà Martí Soler, que es va iniciar als benjamins i alevins del Centre d’Esports.
 

​

Fitxa Tècnica:

​

Centre d'Esports Manresa:

1-Òscar Pulido
4-Putxi
5-Moha
6-Àlex Sánchez
(2-Dani Reina, 56’)
7-Pau Darbra
8-Cuello
(14-Àlex Iglesias, 83’)
9-Noah
11-Jaume Pascual
16-Toni Larrosa
18-Miguel Martínez
(3-Toni Sureda, 56’)
21-Pelegrín
 

Gols:

0-1 (21’), Alberto Marí
0-2 (94’), Gozálbez


Àrbitre:
Sr. Pablo Monterrubio Torres, del comitè aragonés. Va estar auxiliat per Carmela Capistrós Bitrián i David Nivela González.

Targetes:
Pel Manresa: Miguel Martínez, Àlex Sánchez i Pau Darbra (expulsat per doble groga al minut 68)

​

Pel Mestalla: Yellu

Camp:
Estadi del Congost, 540 espectadors

​

Altres dades:

*Partit 664 del Manresa al Congost (663 victòries-312 empats-178 derrotes-1042 gols a favor-694 gols en contra)