Jose Sánchez | MANRESA
26 de març de 2023 –19:15 hores

 

Era un partit gran i va ser un gran partit. La visita de l’Hércules d’Alacant al Congost era tan temuda com esperada. Era temuda, no tant per la temporada que l’equip alacantí està fent, sinó pel nom i un per l’escut, que imposen. I era esperada perquè, l’ascens assolit la temporada passada pels deixebles de Ferran Costa, implicava veure a l’estadi cartells de luxe com un Manresa-Hércules. I el partit no va decebre ningú malgrat que, una altra vegada, va faltar la salsa del futbol. Sí, va faltar la salsa en general, però al Manresa li va faltar la cirereta per culminar un partit que, sobretot a la segona part, va sotmetre durant molts minuts un rival que perseguia ombres. I és què, sobre el verd del Congost, es va veure allò de quan el petit sembla el gran, i viceversa. Aquest Manresa ja es mereix més premi.

   El bon tracte a la pilota i la qualitat en el joc van protagonitzar la primera part. L’únic però va ser que les ocasions de gol no es van prodigar en excés, però sí que les que hi van haver van ser molt clares. Una mitja volta de Noah, des del vèrtex de l’àrea petita, va ser la primera ocasió de gol, però la pilota va sortir fregant l’escaire quan només s’havien jugat noranta segons. La resposta va ser ràpida. Jean Paul es va ficar dins l’àrea gran defensada pel Manresa, però el seu, xut sec i potent, va passar fregant el pal dret defensat per Òscar Pulido (2’). Poc després, arran d’una incursió per la zona d’interior esquerra de Joel Priego, el 114è gol de Noah amb la camiseta del Manresa va planar per l’estadi. Després d’anar-se’n per potència del seu rival, un cop dins l’àrea, Priego va xutar al pal curt, on Carlos Abad va neutralitzar en primera instància el xut enverinat, encara que la pilota va anar refusada cap el segon pal; allà, tot sol, Noah saltava i colpejava amb el front un caramel quin destí era, sí o sí, el fons de la xarxa. Però no, la pilota va sortir fregant el travesser, davant la desesperació dels locals i l’alleujament dels visitants (7’).

   El partit era obert durant els primers minuts, però el Manresa es va anar fent amb el control de l’esfèric a mida que avançaven els minuts. Però, a la vegada, a diferència de l’inici, les defenses es van anar fent més fortes i van guanyar la partida a les davanteres. És més, fins el descans, només hi va haver una acció de perill real. I va ser en peus d’un Alvarito qui, veien les dificultats per ficar-se en la cuina manresana, va intentar sorprendre Òscar Pulido amb un xut des de fora de l’àrea, però la pilota va sortir, altra vegada com abans, fregant el pal dret defensat pel porter manresà (28’).

   La represa, en general, va tenir color blanc-i-vermell. Més possessió pel Manresa i alguna aparició esporàdica de l’Hércules pels dominis d’un Òscar Pulido inactiu. En alguna fase, inclús, va exercir el monopoli de l’esfèric, amb possessions llargues i ben elaborades davant un rival que anava de corcoll perseguint ombres. El primer ensurt, però, va ser al gol sud de l’estadi, on defensava el Manresa. L’hiperactiu Alvarito es va ficar per la zona d’interior esquerra, va travessar el balcó de l’àrea i va etzibar un xut que es va convertir en una assistència cap a l’arribada de Salah; aquest, però, va xutar a fora, a la dreta d’Òscar Pulido, en una immillorable posició (48’). Minuts més tard, pilota a l’olla i pentinada de Noah cap a l’arribada d’Àlex Iglesias; aquest, amb una bona boleia sense que la pilota toqués el terra, feia que Carlos Abad aparegués per neutralitzar el perill blocant la bola arran de gespa (55’).

   Fins a les acaballes del partit no hi va haver una ocasió amb segell de gol, però el joc va ser atractiu, ràpid i sense pràcticament interrupcions. Es va veure un Manresa més pro actiu que el seu rival i aprofitant al màxim el joc pels extrems, aconseguint arribar amb claredat a l’àrea visitant en un munt d’ocasions. Però el perill que va concedir l’Hércules es va reduir a una assistència de Joel Priego, des del balcó de l’àrea, cap a l’esquerra, on es trobava Jaume Pascual; el de Ses Salines, després de fer-se forat entre la teranyina defensiva, va posar dempeus la grada amb un xut que només néixer dels seus peus, ja es veia que duia verí, però aquella pilota creuada va sortir llepant el pal esquerra defensat per un Carlos Abad que va respirar alleujat quan va veure la pilota travessant la línia de fons (82’). Fins el darrer alè, el Manresa va intentar convertir el cinquè empat consecutiu en la desitjada desena victòria, però el desig no es va convertir en realitat. Serà a Eivissa?

 

​

Fitxa Tècnica:

​

Centre d'Esports Manresa:
1-Òscar Pulido
5-Moha
12-Aschalew
4-Putxi
20-Toni Peris
(15-Marc Martínez, 63’)
6-Àlex Sánchez
(7-Pau Darbra, 63’)
14-Àlex Iglesias
(17-Èrik Rafael, 72’)
10-Joel Priego
11-Jaume Pascual
9-Noah
16-Toni Larrosa
(2-Dani Reina, 63’)


Àrbitre:
Sr. Roberto Gonzalo Sánchez, del Comitè de Castilla-La Mancha. Va estar auxiliat per Sultán Usman Ayodele Alubankudi i Rubén Suárez Sánchez

Targetes:
Pel Manresa: Toni Larrosa (42’) i Gerard Cirera (tècnic, expulsat)

​

Per l’Hércules: Jean Paul (16’), Salah (65’), Retu (76’) i Raúl Ruiz (84’)

Camp:
Estadi del Congost, 590 espectadors

​

Altres dades:

*Partit 668 del Manresa al Congost (313 victòries-177 empats-178 derrotes // 1048 gols a favor-695 gols en contra// 1029 punts)
*Primera visita de l’Hércules d’Alacant al Congost