José Antonio Sánchez | MANRESA

2 d’octubre de 2022 – 16:15 hores

​

“El futbol és un estat d’ànim”. Aquesta frase pronunciada ja fa una pila d’anys per l’ex jugador i entrenador del Reial Madrid, Jorge Valdano, dona la imatge més real del que va succeir sobre el terreny de joc del Congost entre un Manresa que està de dolç i un Terrassa en mode depressió. Va colpejar primer el Terrassa gràcies a un penal d’aquells anomenats ‘tontos’ d’Alex Sánchez sobre Aythami que el mateix jugador canari va transformar. Però el millor pel Manresa encara havia d’arribar. Una falta per l’escaire de Marc Martínez, ratllant el descans, i una altra pena màxima ‘tonta’ comesa, sobre Javi López, va permetre el vilomarenc posar el que, a la fi, seria resultat definitiu. Aquests tres gols van ser anotats en 94’ de joc obert, atractiu i de molt de ritme, entre dos equips que no van escatimar esforços per fer-se amb tres punts que a aquestes alçades de campionat no son decisius, però que van omplin el graner per si venen mals temps. I en aquest aspecte, el Manresa no va decebre i va demostrar que, ara per ara, està de dolç, com apuntava a l’inici, mentre que el Terrassa segueix sense trobar la tecla adient per revertir el mal inici de lliga, malgrat que tampoc va tenir la sort de cara en un final de partit que ho va intentar de totes les maneres per no sortir de buit del Congost, inclòs un xut al pal de Carlos Martínez en temps de prolongació. És allò de l’estat d’ànim.

 

El partit no va decebre ningú dels més de 700 aficionats que es van donar cita al Congost. Van poder veure dos equips jugant sense obsessionar-se massa defensivament, i mirant cara a cara la porteria rival. El ritme de joc era molt alt i les anades i vingudes sovintejaven en una àrea i una altra. El primer perill del matí es va crear al gol nord, on atacava el Manresa. Primer amb una gran boleia de Jaume Pascual, des del balcó de l’àrea, que va sortir per sobre del travesser (2’). Després seria Noah, en una rematada en planxa, qui faria intervenir Marcos, encara que la rematada de cap, malgrat que col·locada, la va atrapar sense problemes el porter egarenc (5’). El teva meva entre ambdós equips va tenyir-se de vermell quan als 16’ Aythami es va ficar dins l’àrea rival i Àlex Sánchez, sense voler, travava el jugador canari i l’aragonès Sánchez Alba assenyalava el punt fatídic. El mateix Aythami transformava el penal per la dreta d’un Òscar Pulido que va endevinar el costat, però no hi va ser a temps de posar-se la capa d’heroi (17’).

 

Caldria veure quina seria la resposta manresana al cop rebut, però no va caldre esperar gaire per comprovar que el Manresa no es rendeix mai. Només quatre minuts després del gol, Marcos es va haver de lluir amb una gran mà al costat del travesser, en una jugada amb fins a tres rematades amb olor a gol. Ratllant la mitja hora de joc (29’), el botxí del Manresa a la final del Torneig dels Històrics jugat el passat mes d’agost, Jordi Cano, rematava a boca de canó una centrada des del carril dret, però el seu cop de cap el va poder refusar Òscar Pulido, tot i expulsant-se aquella rematada al ninot. Poc després era Javi López qui aprofitava una pilota morta des de la frontal de l’àrea gran per xutar col·locat al pal esquerra de Marcos, però aquest va estar viu per evitar l’ensurt (32’). Feia molts minuts que el Manresa collava de valent el seu rival, encara que els deixebles de Jordi López posaven tota la parròquia manresana en alerta cada cop que arribaven a tres quarts de camp, però es trobaven una defensa local que ratllava la perfecció. Als 40’ era Joel Priego qui boleiava amb la seva cama dreta una pilota que sortia no gaire lluny de la porteria visitant, a l’esquerra de Marcos. Però el millor havia d’arribar al minut i quaranta-cinc, quan una falta botada per Marc Martínez poc més enllà del balcó de l’àrea, es colava pel mateix lloc que vuit dies abans havia entrat l’obús del 2-0 de Noah contra l’Atlético Saguntino. Pel navarclí, els anys no passen en va i, en ocasions com aquesta, on posa l’ull posa la bala. Cap elsvestidors amb tot encara per decidir.

 

La represa no va variar gaire el guió, encara que en la primera mitja hora la possessió de pilota va tenir molt més color blanc-i-vermell. El Manresa mostrava una clara gana de gol, res de conformisme malgrat ser conscient del perill de deixar espais al darrere. La primera aproximació amb perill naixeria amb una centrada llarga, des de l’esquerra de l’atac manresà, de Paco Benítez. La pilota acabaria sent rematada per Noah amb un cop de cap tipus vaselina que va fregar l’escaire del segon pal (49’). Després (52’), una centrada des de la dreta de l’atac la remataria Jaume Pascual amb una espectacular xilena que els dits de Marcos van evitar que fos el 2-1. El posterior servei de cantonada acabaria en peus de Putxi, al pal llarg, però el seu xut franc no va trobar porteria. La sensació que desprenia el joc, era que es coïa el gol. Dit i fet. Pràcticament al mateix punt on vint-i-cinc minuts abans s’havia comés en penal ‘tonto’ sobre Aythami, ara es cometia un de les mateixes característiques sobre Javi López (61’), al costat del vèrtex de l’àrea gran, en el carril esquerra de l’atac local. Després d’una llarga estona, Javi López no va tenir dubtes i va clavar una fuetada a la dreta de Marcos, posant el 2-1 al marcador i fent xalar la parròquia manresana.

 

Però el Manresa encara volia més i pocs minuts després (67’) el 3-1 va sobrevolar l’estadi. Canvi d’orientació dreta-esquerra i Pau Darbra rep tot sol, encara la porteria rival i la seva canonada acaba al lateral de la xarxa, malgrat que des de bona part de la graderia es va cantar el gol. Il·lusió òptica (llàstima!). El tècnic egarenc Jordi López va reaccionar i, d’una tacada, va fer tres canvis de cop. Més pólvora sobre el camp amb l’entrada de Carlos Martínez, Pablo Servetti i Àlex Fernández. En el darrer tram de partit la victòria manresana va perillar, però ni Spartalis, amb un xut creuat a boca de canó que es va passejar davant la porteria d’Òscar Pulido (77’); ni una boleia, també a boca de canó, d’Adri Lledó, que va anar als núvols (81’); ni un xut de Carlos Martínez, des del cor de l’àrea, al pal! (91’), van poder evitar la tercera victòria del curs d’un Manresa que va posant terra pel mig de la zona perillosa de la classificació. Diumenge vinent, el Camp d’Esports de Lleida serà un bon termòmetre per mesurar la temperatura d’un Manresa que va calent, calent.

 

FITXA TÈCNICA:

 

Centre d’Esports Manresa:

1-Òscar Pulido

2-Paco Benítez

21-Pelegrín

4-Putxi ©

6-Àlex Sánchez

(12-Aschalew, 45’)

7-Pau Darbra

(3-Toni Sureda, 72’)

9-Noah

10-Joel Priego

(18-Biel Rodríguez, 79’)

11-Jaume Pascual

(5-Moha, 86’)

15-Marc Martínez

(8-Cuello, 72’)

19-Javi López

 

Terrassa Futbol Club S.A.D:

1-Marcos

2-Neeskens

5-Lucas Viña

9-Aythami

10-Adri Lledó

11-Sergi Serrano

(8-Àlex Fernández, 70’)

14-Víctor Morales

(21-Spartalis, 59’)

15-Jaouad

16-Vivi

(20-Servetti, 70’)

17-Jordi Cano

(7-Carlos Martínez, 70’)

19-David Jiménez

(25-Meshack, 59’)

 

Gols:

0-1 (17’), Aythami, de penalti

1-1 (43’), Marc Martínez

2-1 (62’), Javi López, de penalti

 

Àrbitre:

Sr. Alejandro Sánchez Alba, del Comitè Aragonès. Va estar auxiliat per Álvaro Sanz García i Rafael Cenis García.

 

Targetes:

Pel Manresa: Àlex Sánchez

Pel Terrassa: Adri Lledó i Jaouad

 

Camp:

Estadi del Congost, 730 espectadors

 

Altres dades:

*Es va guardar un minut de silenci per les víctimes en Indonesia, després d’un partit de futbol jugat la matinada passada al país asiàtic.

*Partit 661 del Manresa al Congost (312 victòries – 173 empats – 174 derrotes  //  1037 gols a favor – 1017 gols en contra)

*4rt gol de Marc Martínez amb el Manresa

*23è gol de Javi López amb el Manresa

*39è partit contra el Terrassa al Congost (17 victòries – 11 empats – 11 derrotes //  79 gols a favor - 52 e– contra)