ESC_C.E. MANRESA.png

CE MANRESA 4
UD ALZIRA 3

VERMUT AMB GOLS I VICTÒRIA;

Manresa i Alzira protagonitzen una oda al futbol a l’hora del vermut, amb gols en lloc d’escopinyes (4-3)

José Antonio Sánchez | MANRESA

30 d’octubre de 2022 – 20:45 hores

Quina manera d’aixecar-se! El Manresa, després de caure a Saragossa i perdre la imbatibilitat aquesta temporada i posar fi a la ratxa de divuit partits de lliga sense perdre, a més de vint-i-dos desplaçaments sense conèixer la derrota, tenia davant seu un partit exigent davant l’Alzira. Els deixebles de Ferran Costa havien de fer front a una situació que feia molts mesos que no es donava i quedava el dubte de quina seria la reacció després de la primera patacada des del mes de febrer passat. Doncs bé, si després de la derrota contra el Castelldefels el 6 de febrer, la darrera patida fins la setmana passada a la Ciudad Deportiva del Real Zaragoza, el Manresa va ser capaç de refer-se i aixecar-se de la millor manera amb una victòria a Vilafranca (0-4), en aquesta ocasió la resposta també va estar a la alçada. Després d’una muntanya russa d’emocions, l’equip manresà es va refer d’un parcial 0-2 a la mitja hora de joc amb una remuntada que el va posar per davant al marcador, ja a la represa; després va veure com els visitants neutralitzaven l’avantatge a manca de mitja hora de joc, i quan tot semblava abocat a un repartiment de punts, un golàs d’Àlex Sánchez, el cinquè que anota el Manresa des de fora de l’àrea aquesta temporada, va desfermar l’èxtasi en un Congost entregat al seu equip. Hi ha millor manera de passar l’hora del vermut, que veient una oda al futbol entre dos equips abocats a l’atac, canviant el Martini pel bon futbol i les escopinyes per gols? Doncs d’aquí quinze dies toca un Manresa-Pontevedra. A la mateixa hora.

   L’inici de partit va mantenir una certa igualtat, però amb un parell de situacions de perill a l’àrea visitant, sobretot una en que Noah, incomprensiblement, no va tocar una pilota, una caramel, posat per Joel Priego des del carril esquerra, i que en última instància un defensa va enviar a corner. Però qui va picar primer va ser l’Alzira, aconseguint el tercer gol per equips visitants aquesta temporada al Congost i, també com en les dues anteriors ocasions, a pilota parada. Si La Peña Deportiva ho va fer arran d’un corner i el Terrassa arran d’un penal, l’Alzira ho va aconseguir arran d’una falta a l’olla, des del carril esquerra, que el capità Kaiser va colpejar amb el cap per fer pujar el 0-1 al marcador (9’). Després del gol el Manresa es va fer amb el domini de la situació i va aconseguir acostar-se amb més perill pels dominis d’Adrián Fernández. Un xut des de fora de l’àrea de Jaume Pascual, que va sortir a fora per poc (17’) i un xut llunyà de Putxi, fort però a les mans del porter visitant, van ser la resposta al gol alzireny (19’). L’Alzira també va respondre al domini local i un potent xut creuat de Sergio González va posar la por al cos de l’afició manresana; la pilota va sortir fregant el pal esquerra d’Òscar Pulido (22’). El Manresa va seguir amb la mirada posada en la porteria d’Adrián Fernández i als 25’ seria Javi López qui, un xic forçat i de cap, remataria una pilota posada per Marc Martínez i que sortiria a prop de l’escaire esquerra defensada pel porter rival.

   El Manresa ho intentava amb una bona circulació de pilota i amb una bona dosi de paciència, sabent que arribaria l’ocasió de tornar les taules al marcador. Però el que a la fi va arribar va ser una altra galleda d’aigua freda en forma de gol. Jugada pel carril esquerra fins a la línia de fons, passada de la mort i Javier Serra que afusellava Òscar Pulido (31’). El camp començava a fer pujada cap el gol sud, on atacava el Manresa. Malgrat tot, la sensació a l’estadi i en els jugadors no era de derrota. Quedava una hora de partit i, al cap i a la fi, l’Alzira, sense desmerèixer el seu joc, només havia sigut superior al Manresa en efectivitat (que no és poc, d’acord!). Dues arribades, dos gols, el que recordava molt al que va succeir la temporada passada davant un Olot molt efectiu al Congost. Però, com diu la lletra de l’himne, “no es pot vèncer a qui mai deixa de lluitar”. I el Manresa, que no deixa mai de lluitar, pocs minuts després de rebre la segona patacada aconseguiria obrir la finestra de l’esperança amb un gol que va néixer després d’un corner i varis refusos, i que Moha (el seu 6è gol amb el Manresa) va fer pujar al marcador gràcies a un cop de cap que va fer entrar la pilota ajustada al pal dret defensat per Adrián Fernández (37’). Una triple rematada dins l’àrea visitant, amb idèntica quantitat de refusos (40’) i una rematada de cap de Javi López, que feia passar la pilota molt a prop de l’escaire (44’), no van aconseguir que el Manresa marxés al descans amb el mal menor de l’empat, però sí que tot era obert de cara a la represa.

   El Manresa va sortir molt endollat a la segona part, però la defensa visitant guanyava la partida sobre els davanters blancs-i-vermell amb una defensa asfixiant. Però la perseverança té premi i Jaume Pascual, des del balcó de l’àrea, va rebre una assistència que aprofitaria per posar la pilota a la dreta del porter visitant (52’) i per donar pas a un nou partit de 38 minuts. El Manresa estava desfermat i, pràcticament sense temps per celebrar-ho, uns, ni per llepar-se les ferides, altres, arribaria la remuntada desitjada per la parròquia manresana. Jugada personal per l’esquerra de Joel Priego, centrada ‘delicatessen’ des de la línia de fons i cop de cap de Noah a la gàbia, per l’esquadra. Èxtasi! Ara no era qüestió de mirar-se al mirall per veure’s guapo. Era qüestió d’anar a per un altre o, si més no, no encaixar.

   Però l’Alzira encara no havia dit la seva darrera paraula. El partit es va convertir en un teva-meva sense descans i qualsevol cosa podia passar. I qualsevol resultat es podia donar. El 3-2 va perillar quan una falta a l’olla la va rematar Javier Soler, de cap, i la pilota va fregar el travesser (58’). Després seria Javi López qui, de nou amb el cap, remataria per sobre del travesser, arran d’un corner botat per Pau Darbra (62’). I, com apuntava anteriorment, qualsevol cosa podia passar, com després d’una jugada personal pel carril esquerra protagonitzada per un Álvaro Gómez que es va ficar fins la cuina manresana per creuar la pilota al segon pal, superant la sortida d’Òscar Pulido (63’). Mitja hora per endavant i cap pista d’on ens portaria el guió d’un partit excels en totes les facetes del joc. El següent capítol de la història ens portaria una cursa de Noah, quasi en solitari, fins a palplantar-se davant Adrián Fernández, mà a mà, però el davanter manresà va ensenyar massa clarament les seves cartes i el porter rival li va endevinar les intencions (69’). La resposta visitant, cinc minuts després, seria una incursió fins a la cuina de Sergio González, encara que el seu xut, des d’una posició franca, sortiria desviat, sense perill (74’).

La sensació que es vivia al Congost era que l’empat es trencaria per qualsevol costat. Un empat que podia haver trencat Javi López després que Marc Martínez botés el vuitè corner dels nou que va treure el seu equip, però el cop de cap del vilomarenc sortiria de nou per sobre del travesser (81’). Arribats al minut 90, i amb sis minuts d’afegit per endavant, encara quedaven tres capítols del guió per omplir. El primer, una falta llançada per Toni Sureda, més enllà de la mitja lluna de l’àrea, que el lateral blanc-i-vermell faria passar fregant (i no és cap símil, la va fregar!) l’esquadra. Hagués sigut un golàs (91’). Dos minuts després, un calfred va recórrer la graderia del Congost quan Pitu aprofitaria una passada a l’esquena de la defensa del Manresa per anotar el 3-4, encara que el calfred es va transformar en alleujament quan l’assistent va aixecar la banderola per assenyalar un orsai que l’àrbitre va ratificar amb la seva xiulada (93’). Però el darrer capítol encara no s’havia escrit. Quan corria el cinquè dels sis minuts d’afegit, Jaume Pascual, un malson durant tot el partit per l’Alzira, va penjar una pilota que acabaria refusada més enllà de l’àrea gran; allà va aparèixer Álex Sánchez per engaltar un xut potent, inapel·lable, col·locat i que duia premi: el 4-a 3 i cap a casa! Quina pinya aquest equip! Sí, ‘no es pot vèncer a qui mai deixa de lluitar’. I el José Rico Pérez serà testimoni.

 

 

FITXA TÈCNICA:

 

Centre d’Esports Manresa:

1-Òscar Pulido
4-Putxi
5-Moha
7-Pau Darbra
(6-Àlex Sánchez, 70’)
9-Noah
10-Joel Priego
11-Jaume Pascual
15-Marc Martínez
(3-Toni Sureda, 85’)
19-Javi López
21-Pelegrín
22-Salva

 

Unión Deportiva Alzira:

1-Adrián Fernández
2-Peleteiro
(3-Cortijo, 70’)
4-Kaiser
(7-Marcos, 85’)
5-Javier Soler
6-Torices
8-Lado
9-Beceiro
10-Zarzo
(17-Pitu, 59’)
11-Álvaro Gómez
19-Sergio González
(20-Pulpón, 59’)
21-Javier Serra

 

Gols:

0-1 (9’), Kaiser
0-2 (31’), Javier Serra
1-2 (37’), Moha
2-2 (52’), Jaume Pascual
3-2 (54’), Noah
3-3 (63’), Álvaro Gómez
4-3 (95’), Àlex Sánchez


 

 

Àrbitre:

Sr. Manuel Ramírez Marco, del Comité aragonès. Va estar auxiliat per Adrián Sánchez López i Jorge Agustín Moreno.

 

Targetes:

Per al Manresa: Javi López, Noah i Ferran Costa (tècnic)

Per a l'Alzira: Álvaro Gómez i Torices

 

Camp:

Estadi del Congost, 467 espectadors

 

Altres dades:

*Es va guardar un minut de silenci en memòria del soci, resident en Montreal (Canadá), Miquel Muntaner, que va traspassar el passat 17 d’octubre després de lluitar els dos últims anys contra un càncer.
*Partit 663 del Manresa al Congost (314 victòries – 173 empats – 174 derrotes // 1042 gols a favor – 693 gols en contra  //  1025 punts)
*Gol 6 de Moha amb el Manresa
*Gol 109 de Noah amb el Manresa
*Gol 2 de Jaume Pascual amb el Manresa
*Gol 2 d’Àlex Sánchez amb el Manres