UNA ULLADA ALS NOSTRES RIVALS (I)
El Centre d’Esports Manresa ja té la mirada posada en una competició que començarà el 4 de setembre, quatre mesos després del darrer partit de lliga jugat al que, a partir d’ara, serà un escenari inoblidable pels aficionats que es van donar cita: La Feixa llarga. Com ja sabeu, en la Segona RFEF hi haurà una realitat diferent a la que s’esperava, ja que han quedat inclosos en el grup III els quatre equips valencians, que la passada temporada eren en el V, a banda que els equips de l’Aragó han quedat repartits en dos grups (Tarazona, Brea i Utebo se’n van al II). La lliga començarà el primer cap de setmana de setembre (els dies 3 i 4) i finalitzarà el juny de 2023, un cop jugats els partits de promoció d’ascens, que tornen a l’anterior modalitat de partits d’anada i tornada, descartant, així, una modalitat de seu neutral que ha generat moltes crítiques per part de pràcticament tothom. Per començar a obrir boca, i per ordre alfabètic, repassarem algun detall del rivals als que s’enfrontarà el Manresa, sobretot pel que fa als precedents històrics entre l’equip blanc-i-vermell i la resta d’equips.
Unión Deportiva Alzira
L’Alzira, fundat l’any 1922, es un dels pocs equips del grup que pot presumir d’haver jugat en el futbol professional, a Segona Divisió. Això sí, només va ser durant una temporada (1988-89), precisament la mateixa en que el CFJ Mollerussa va militar a la categoria d’argent, una divisió que els urgellencs també van perdre aquella mateixa temporada (juntament amb l’UE Lleida) i que, com l’Alzira, mai més va recuperar. No hi ha precedents històrics entre el Manresa i l’equip blau-i-grana. Així, els nostres jugadors visitaran per primera vegada el preciós estadi Luis Suñer Picó d’Alzira (44.865 habitants), mentre que els alzirenys també ho faran per primera vegada quan visitin el Congost. L’Alzira, que la pròxima serà la seva 10ª temporada a Segona Divisió B (la segona a 2RFEF), també suma 42 temporades a Tercera Divisió, de les quals en tres ocasions ha sigut campió. La passada campanya va quedar 7è classificat d’un grup que va acumular fins a quatre equips que van ascendir a Primera RFEF (Intercity, La Nucia, Real Múrcia i Eldense).
Real Zaragoza Deportivo Aragón
Quina és l’afirmació correcta?: El Manresa no s’ha enfrontat mai contra l’Aragón o, en el seu defecte, el Manresa ja s’havia enfrontat contra l’Aragón. Si donem un cop d’ull a la història comprovarem que el primer equip filial del Real Zaragoza es deia Racing Club San José. Aquest equip, l’any 1948 es va fusionar amb el CD Castelar, donant com a fruit l’UD Amistad, que seguia sent filial del Primer Equip de la capital aragonesa. Com que la temporada 1952-53, Manresa i Amistad compartien grup a Tercera Divisió (2-0 a Manresa i 1-1 a Saragossa) i la 1955-56, tant l’Amistad (grup V) com el Manresa (grup VI) van quedar campions dels seus respectius grups de Tercera Divisió i es van enfrontar a la lligueta d’ascens (0-2 a Saragossa i 3-1 a Manresa), es pot afirmar que la rivalitat entre ambdós equips és vella, però no nova. Si s’ha de buscar un altre precedent, més o menys relacionat, hauríem de tornar a viatjar enrere (una mica menys), fins a la temporada 1978-79. Aquella campanya, en la Lliga Nacional Juvenil, el Manresa i l’Aragón (en aquell cas ja amb el nom de Club Deportivo Aragón) van compartir grup (un grup en que també hi jugava el Real Zaragoza). Així, es podria dir que el pròxim Manresa-Aragón, de Segona RFEF, ja haurà tingut algun que altre precedent històric. Per cert, l’Aragón, com el Manresa, arriba a la Segona RFEF després de quedar campió de grup. Amb les diverses denominacions, el filial saragossà ha jugat 39 anys a Tercera Divisió (10 títols) i 23 a Segona Divisió B. També, com l’Alzira, va jugar una temporada a Segona Divisió, la 1985-86, el seu sostre històric.
Club de Futbol Badalona Futur
El CF Badalona ‘Ave Fénix’ torna a ressorgir de les seves cendres. El 27 de maig de 2001, algú clavava el darrer clau d’un taüt al que l’equip de Paco Clos va entrar una setmana abans, precisament, al camp del Congost, i certificava el descens a Preferent. L’any al purgatori no va acabar de la millor manera, doncs el Badalona perdia la promoció d’ascens davant el Santa Eulalia d’Hospitalet i havia de restar de nou a una categoria que, per historial, no li corresponia. Però gràcies a que l’Esport Badaloní, un Club de recent creació i d’ascensos meteòrics, militava a Tercera Divisió, finalment ambdues entitats van pactar una fusió. Una fusió que no deixa lloc a dubtes que va ser, a la pràctica, una absorció. El CF Badalona (1903) mantenia els colors, l’escapulari, l’estadi i tan sols modificava lleugerament l’escut, incloent algun matis de color groc, el que lluïa l’Esport Badaloní. El passat 15 de maig el Badalona no passava de l’empat a Terol i queia a Tercera Divisió. Però, dues dècades després, ‘l’Ave Fénix’ ha tornat a ressorgir, de nou gràcies a una operació molt similar a la descrita anteriorment. Els deutes econòmics que ha anat acumulant la UE Costa Brava (el nou nom adoptat per l’UE Llagostera), han servit per que des de Badalona s’hagi ‘tirat la canya’ per, fent-se càrrec del deute, ocupar la plaça a Segona RFEF. Així, el desplaçament manresà a terres gironines, s’haurà convertit en un planer viatge de quaranta minuts (a Badalona, 223.006 habitants) gràcies a una altra absorció, una altra vegada disfressada de fusió.
Club Deportivo Ebro
El Club Deportivo Ebro (1942) és un club representatiu del barri de l’Almozara (25.000 habitants), a Saragossa. De fet, el nom li ve com anell al dit, ja que l’estadi i el barri son al costat del riu Ebre. Serà la primera vegada que el Manresa s’enfrontarà a un equip arlequinat que, a banda de ser un equip de barriada amb el seu Primer Equip a una categoria prou destacada, manté un potent futbol base, on destaca el Juvenil A, un habitual a la Divisió d’Honor. L’Ebro ha jugat vint-i-sis temporades en categoria Nacional (19 en Tercera Divisió i 7 a Segona B-2RFEF); la resta, en la regional aragonesa. La passada temporada va quedar 9è classificat i va destacar per ser el segon equip menys golejat del grup III (29), després del líder, Numancia (26).
Reial Club Deportiu Espanyol ‘B’
L’Espanyol B (1975) és un vell conegut pel Manresa, encara que ja han passat setze anys des del darrer enfrontament. Aquesta serà la 21ª temporada del filial perico a la Segona Divisió B (si comptem la 2RFEF com una continuació de la 2ª B). Els inicis de l’Espanyol B daten de la dècada dels anys setanta, encara que n’hi ha informacions que donen l’any 1991 com el de la seva fundació, quan es va fusionar amb el Cristinenc per, tres anys més tard, absorbir-lo. Però el fet és que la temporada 1975-76, l’Espanyol B va començar jugant a la Primera Regional. És més, la 1979-80 Manresa i Espanyol B van coincidir en aquella categoria, quan el filial jugava al desaparegut camp de la carretera d’Esplugues, al costat de l’edifici de les Tres Torres (on ara hi ha la Plaça Catalunya). Els últims anys, abans de la fusió anotada anteriorment, va jugar a Primera Regional amb el nom de Espanyol Promeses, sent el seu sostre dues temporades a Regional Preferent. Ha jugat 21 temporades a Segona Divisió B i 10 a Tercera Divisió. Ha jugat tres promocions d’ascens a Segona Divisió, totes tres sense èxit, i la darrera temporada, després de ser durant moltes jornades líder, finalment va haver de conformar-se amb jugar una promoció a Primera RFEF, en la que va sortir derrotat, i eliminat, per l’Arenas de Guetxo. Serà, segur, un dels ‘cocos’ de la categoria. Cal afegir que quan el Manresa visiti la Dani Jarque, ho farà a la ciutat més gran de la categoria (Barcelona, 1,636.732 habitants)?
Societat Deportiva Formentera
El Formentera (1971) és un club que la majoria d’anys de la seva història s’ha mogut en categoria regional-autonòmica (38 temporades). Ha estat 9 temporades a Tercera Divisió i aquesta pròxima serà la tercera en Segona RFEF. L’equip de Sant Francesc Xavier (3.483 habitants) va atreure l’interès del mon del futbol espanyol quan la temporada 2016-17 va jugar a la Copa del Rei contra el Sevilla FC i va haver d’ampliar l’estadi amb graderies supletòries per donar cabuda a quasi 2.500 espectadors. La següent temporada la va fer grossa després d’eliminar el Logronyès, primer, i l’Athletic Club de Bilbao, després. Va caure a Vuitens de Final contra l’Alabès. Aquesta darrera temporada es va quedar a un pas de jugar la promoció d’ascens a Primera RFEF, però la derrota a la penúltima jornada a Andrax i el ‘cas Lleida’ li van barrar el pas. No cal ni recordar que, també, serà la primera vegada que el Manresa s’enfrontarà a l’equip formenterenc.
