ESC_C.E. MANRESA.png

UNA ULLADA ALS NOSTRES RIVALS (III)

Associació Esportiva Prat

Després de quinze anys, Manresa i Prat (1945) tornaran a creuar els seus camins com a conseqüència de l’ascens manresà i una permanència pratenca que es va fer esperar fins a una darrera jornada que va ser dramàtica per a uns i alleujadora per l’AE Prat. Aquesta serà la setena participació del Prat a Segona Divisió B-Segona RFEF (la quarta consecutiva), una categoria en la que un 10è lloc a la temporada 2020-21 va ser la seva millor classificació. Anteriorment, Manresa i Prat s’han enfrontat en tretze temporades (28 partits), sent la primera la de la temporada 1969-70, encara que la majoria de partits es van produir en les dècades dels anys ‘80 (8 partits), ‘90 (10) i la primera dels 2000 (8). Com a curiositat, apuntar que l’AE Prat va ser l’últim equip que va trepitjar el camp del Pujolet en un partit oficial, el 26 de juny de 1985. Partit corresponent a una Copa de la Generalitat que el Manresa acabaria guanyant al Mini Estadi contra el Terrassa FC. Precisament, la temporada 1984-85 va ser la primera en la història que el Prat va jugar a Tercera Divisió (ha jugat 13 temporades en total). També es pot apuntar que a l’antic camp del Fondo d’En Peixo, el Manresa quasi sempre ‘hi sucava pa’, doncs només va caure una vegada (1990-91, 3-2) dels onze partits disputats. A l’actual Sagnier només hi ha dos precedents: una victòria (0-2, 2005-06) i una derrota escandalosa (6-1, 2006-07). Així, doncs, el Prat de Llobregat (65.385 habitants) viurà per 15ª vegada un duel blanc-i-blau i blanc-i-vermell.

Atlético Saguntino

Aquesta temporada no serà la primera vegada que el Manresa visiti la població de Sagunt (67.043 habitants). Abans ho va fer el 7 de maig de 1950 per jugar contra el CD Acero, en la lligueta d’ascens a Tercera Divisió (3-4). Però serà la primera vegada que ho farà per jugar contra l’Atlético Saguntino (1922). L’equip saguntí ha jugat 30 temporades a Tercera Dvisió, mentre que aquesta serà la tercera participació de l’equip vermell a Segona Divisió B. I ho farà gràcies al subcampionat obtingut la passada temporada, que el va donar dret a una promoció d’ascens en que, en la fase autonòmica, es va desfer del Torrent (2-1) i l’Atzeneta (1-0, a la pròrroga), i en la fase nacional a l’Escobedo (Cantabria), al que va guanyar per un contundent 3-0. Si en aquell llunyà 1950 el Manresa visitava el Port de Sagunt (avui en dia el nucli més gran de la població), ara ho farà a la part històrica d’una ciutat mil·lenària que val la pena visitar (i marxar amb tres punts a la butxaca!).

Terrassa Futbol Club

Cap duel dels que es disputaran aquesta temporada al grup III de Segona RFEF s’haurà repetit més vegades que un Manresa-Terrassa o a la inversa. En partits oficials, fins a 74 vegades han mesurat les seves forces sobre un terreny de joc, 36 a Terrassa i 38 a Manresa. I això que des de l’any 1992 fins el 2020 (quasi trenta anys) no es van trobar en lliga, sobretot per ‘culpa’ d’un equip vallesà que es va moure entre la Segona Divisió A i la Segona Divisió B, mentre que els bagencs ho van fer entre Tercera Divisió i categories regionals. Els vermells han jugat 16 temporades  a Segona Divisió, 19 a Segona Divisió B I 44 A Tercera Divisió. A més a més, seran uns duels entre els equips més antics del grup, doncs ambdós van ser fundats l’any 1906. Hi havia el dubte de en quin camp egarenc es veurien les cares uns i altres (Ca n’Anglada o l’Olímpic), ja que l’Estadi Olímpic estarà en plena reconversió de camp d’Hockey a camp de futbol fins ben avançada la temporada, però com el calendari ha deparat el Terrassa-Manresa a la segona volta, dubte resolt. La passada temporada, el Terrassa va viure una mena de muntanya russa, tan aviat a prop dels llocs capdavanters, com patint per un descens que al final va afectar a sis equips. Després de quasi tres dècades sense visitar l’Olímpic, ratxa que es va trencar el passat 2020, sempre ve de gust fer un desplaçament curt i còmode a la que, demogràficament, ja és la tercera ciutat catalana (223.011) i que ha superat Badalona per...5 habitants en 2021.

Club Deportivo Teruel

Només una vegada a la història va visitar el Centre d’Esports la província de Terol. Però no va ser a la capital (35.994 habitants), sinó a la població d’Andorra de Terol, per jugar contra l’Endesa Andorra (1975-76). En aquella temporada el CD Teruel (1954) era a categoria regional. Ara el Manresa tindrà la oportunitat de comprovar que ‘Teruel también existe’ (en aquest cas, la capital). Serà, doncs, el primer enfrontament entre ambdós equips i, així, el Manresa trepitjarà per primer cop l’estadi de Pinilla, un dels camps més veterans de la categoria (1957). El CD Teruel, que majoritàriament ha jugat a Tercera Divisió (43 temporades), jugarà la seva 10ª temporada a Segona Divisió B, sent la seva millor classificació la que va obtenir la passada temporada. Va quedar 4rt i va jugar una promoció en que va eliminar el CP Cacereño (4-0) en la primera eliminatòria, però va perdre la segona i definitiva, a la pròrroga, contra un altre equip extremeny, l’AD Mérida (2-0). Es va quedar, doncs, a un pas de l’ascens a Primera RFEF.

València Club de Futbol Mestalla

Per tercera vegada en la història, el Manresa tindrà com a rival el Mestalla (1944), el filial del València FC i que des del 2006 va agafar la denominació actual de València Mestalla. Les temporades 1974-75 i 1975-76 el Pujolet i el Luis Casanova, feu habitual del Mestalla en aquella època, van viure uns duels culminats amb dues victòries manresanes, un empat i una victòria valenciana. En el Mestalla de la temporada 1975-76 destacava, per sobre de tots, un jugador que, tot seguit, va jugar setze temporades amb el Primer Equip, Ricardo Arias. Vint-i-una temporades ha jugat el Mestalla a Segona Divisió, una categoria a la que no ha tornat des de l’any 1973. Gràcies al campionat obtingut la passada temporada, torna a Segona Divisió B-Segona RFEF, la seva categoria més habitual les darreres dècades. L’estadi Antonio Puchades, de la Ciutat Esportiva de Paterna (71.361 habitants), serà l’escenari del retrobament entre valencians i manresans, quasi cinc dècades després. El filial che, un habitual de la Segona Divisió B, arriba a la categoria després de quedar campió del grup VI de Tercera Divisió, on el seu màxim oponent la passada temporada (al que li va treure deu punts d’avantatge) va ser un altre dels rivals del Manresa aquesta campanya 22-23, l’Atlético Saguntino. València capital (789.744 habitants), doncs, no serà l’escenari d’un duel que es viurà a 13 kilòmetres de l’estadi de Mestalla, però serà un bon lloc per ‘perdre’s’ si algun aficionat vol seguir el Manresa en la seva visita a terres valencianes. I no falta gaire per això, ja que els capricis del calendari han fet que el Mestalla-Manresa es jugui la primera jornada de lliga.

I... el Centre d’Esports Manresa

Per tancar aquesta ullada als nostres rivals, farem cinc cèntims del nostre equip. El nostre equip jugarà aquesta temporada a Segona Divisió B-Segona RFEF gràcies a que en el passat exercici futbolístic va quedar, per segona vegada a la història, Campió de Tercera Divisió, categoria en la que ha jugat 41 temporades. Cal destacar que el Manresa serà l’únic debutant a la categoria, a diferència de tota la resta d’equips, que ja tenen un bagatge amb més o menys recorregut. Això sí, alguns dels seus jugadors sí que tenen experiència en la categoria, però la majoria, inclòs l’entrenador, seran debutants, com l’equip. A diferència de passades temporades, el Congost ja no serà un dels camps més grans en superfície (6.500 m²). Ara  només tindrà per sota, en menys superfície, els camps de la Peña Deportiva (6.400²), l’Atlético Saguntino (6.300²), l’Ebro (6.000²) i l’Ibiza I.P. (5.460²). El desplaçament més llarg serà a Alacant (539 kms), mentre que la visita a l’Olímpic de Terrassa serà el més planer (35 kms). Després del Badalona (1903) i junt al Terrassa, el Manresa serà un dels clubs més antics del grup (1906). Demogràficament, la nostra ciutat està situada just al mig de la categoria (al novè lloc, 78.192 h.), en un ranking de ciutats on les més grans son Barcelona (1,664.182 h.), València (789.744 h.) i Saragossa (684.686 h.), mentre que les menys poblades son Terol (35.994 h.) i Olot (35.926 h.); l’Almozara (el barri de Saragossa al que representa el CD Ebro, amb 25.000 h.) i Sant Francesc Xavier (Formentera, 3.483 h.). Les xifres, ja se sap que es poden agafar segons ens convinguin, però com diu el nostre mister Ferran Costa, en il·lusió no hi ha cap equip que guanyi el Manresa en aquesta històrica temporada.