ESC_C.E. MANRESA.png

UNA ULLADA ALS NOSTRES RIVALS (II)

Hércules de Alicante Club de Futbol

Sense cap dubte, l’Hércules (1922) és el gegant del grup. I no sols del grup, sinó dels cinc grups de Segona RFEF, doncs cap equip dels 90 que competiran a la categoria ha jugat més vegades al màxim nivell, a Primera Divisió. Només el Recreativo de Huelva (5), el Compostela (4) i el Xerez (1) han jugat a la primera categoria del futbol estatal, a banda del mateix Hércules, que ho ha fet en 20 ocasions (més 43 a Segona Divisió i 7 a Tercera Divisió). En aquest apartat, cal anotar que tant Almendralejo com Lleida van veure partits a Primera Divisió, però amb una denominació diferent de clubs que es van dissoldre a la primera dècada d’aquest segle (CF Extremadura i UE Lleida). Després, el relleu el van agafar l’UD Extremadura (que finalment ha quedat exclòs de Segona RFEF) i el Lleida Esportiu Terraferma Club de Futbol. Així, queda clar que l’Hércules serà, no només el rival a batre del grup III, sinó de tota la categoria si no aconsegueix pujar com a campió de grup. L’estadi Rico Pérez d’Alacant (337.304 habitants) va viure el passat mes de maig la promoció d’ascens a 1RFEF, on va participar el mateix Hércules CF, que s’havia classificat com a 5è del grup V de 2RFEF. L’equip blanc-i-blau va quedar eliminat en la primera eliminatòria després d’empatar (1-1) contra l’Unión Adarve, un equip del barri del Pilar de Madrid que, com a segon classificat en el seu grup, va passar l’eliminatòria per la seva millor classificació a la lliga regular. Així, l’Hércules es va quedar un any més sense l’ascens en una categoria que fa vuit temporades que milita, després que la temporada 2013-14 va perdre la Segona Divisió, i que ja recorda amb nostàlgia una primera Divisió en la que no hi juga des de la temporada 2010-11. Per refermar la condició de favorit a l’ascens, apuntar que el club alacantí s’ha fet amb els serveis, de cara a la 2022-23, d’un entrenador, Ángel Rodríguez, que arriba amb l’ascens a Primera RFEF, amb el Pontevedra, a la butxaca.

RICO PEREZ.jpg

Club Deportivo Ibiza-Islas Pitiusas

El CD Ibiza-Islas Pitiusas (2012) és l’hereu de la desapareguda, per motius econòmics, Sociedad Deportiva Ibiza, un club que neix l’any 1950 i ‘mor’ el 1997. I que la temporada 1975-76 va ser rival del Cd’E Manresa en el grup III de Tercera Divisió, un grup que, com el que viurem la pròxima temporada, era format per equips de Catalunya, l’Aragó, les Balears i Pais Valencià. Aquesta pròxima temporada serà la segona participació a Segona RFEF. De fet, serà la seva sisena temporada en categoria Nacional des de la seva fundació. El passat mes de maig es va quedar a tan sols dos punts de jugar la promoció d’ascens a Primera RFEF. Només la resolució federativa que va permetre el Lleida Esportiu jugar a Sòria un partit que el Comitè li havia donat per perdut en el seu moment (i que va acabar guanyant), va privar els de Raúl Garrido de jugar la promoció. El CD Ibiza-Islas Pitiusas és ara per ara el segon equip de la ciutat i de la illa, a l’ombra d’un Unión Deportiva Ibiza (Segona Divisió) amb la que, precisament, no tenen gaire bona relació. Juga els seus partits al camp de Can Misses III,  l’estadi d’atletisme que hi ha al costat mateix del camp de futbol principal de la capital Pitiusa (51.128 habitants). El Manresa, doncs, tornarà a l’illa després de 46 anys. Precisament la darrera visita a Eivissa (11 d’abril de 1976) es va produir una setmana després de la primera vaga de futbolistes a Espanya, protagonitzada pels jugadors d’un Manresa que, malauradament, va acaparar el focus informatiu a tot l’estat. En aquell cas va ser per a jugar contra la SD Ibiza (camiseta vermella i pantalons blancs). Ara ho farà contra el CD Ibiza-I.P. (camiseta vermella, pantalons blancs... i mateix escut). Serà el primer enfrontament entre ambdós equips? Amb aquests antecedents, és un dubte raonable. Només canviarà l’escenari (que és al costat d’aquell on van jugar els jugadors del Manresa l’any 1976).

Lleida Esportiu Terraferma Club de Futbol

Com en el cas anterior del CD Ibiza-Islas Pitiusas, el Lleida Esportiu (2011) és l’hereu d’un altre club, de l’Unió Esportiva Lleida (1939), desapareguda el 2011 degut a uns greus problemes econòmics que van acabar amb la liquidació i subhasta del Club. De fet, i també com apuntàvem en el cas anterior, el ‘nou’ club sorgit de l’extinta UE Lleida té pràcticament la mateixa identitat: els mateixos colors (camiseta blava i pantalons blancs), el mateix escut (on només canvien les lletres UE per Esportiu), el mateix terreny de joc (el camp d’Esports)... Aquella mena de tripijoc que molts clubs van aprofitar durant anys i panys per evitar el pagament d’un deute, tancant la persiana de l’antic Club i creant-ne un de nou, el Lleida va ser l’últim en aprofitar-se’n. Després d’aquell cas va canviar la reglamentació i ja no és tan fàcil fer la llei i fer la trampa. El dubte raonable, com en el cas anterior, és preguntar-se si hi ha antecedents entre el Lleida Esportiu i el Manresa. Com a Lleida Esportiu, i a banda d’enfrontaments entre equips de futbol base, el Manresa va jugar l’any del darrer ascens a Tercera Divisió contra el Lleida Esportiu ‘B’. Precisament, en el partit jugat al terreny de joc del barri del Gardeny, el Manresa es va assegurar la promoció d’ascens. Si comptéssim els partits entre l’extinta UE Lleida i el Cd’E Manresa, aquests sumarien vint-i-dos enfrontaments (entre anada i tornada), sent el darrer el que es va jugar al camp d’Esports el 6 de juny de 1976, amb victòria manresana (1-2) gràcies als gols de Lara i Requena. Encara com a UE Lleida, l’equip blau va visitar el Congost el 4 d’agost de 1994 en un partit amistós de pretemporada (0-3), just la darrera campanya que el Lleida va jugar a Primera Divisió. La passada temporada el Lleida Esportiu va passar del neguit a l’alegria. Després d’un greus problemes econòmics que va poder revertir amb l’arribada del gallec Luis Pereira a la presidència, l’equip entrenat pel sallentí Gabri es va refer i va aconseguir ficar-se en la promoció d’ascens a la darrera jornada de lliga. Això, gràcies a que la derrota ‘federativa’ al camp del Numància (per incompareixença), la va revertir en una victòria efectiva sobre el terreny de joc de Los Pajaritos (l’11 de maig) que, unida a la victòria contra el mateix Numància al Camp d’Esports (15 de maig), va fer que els de Gabri avant-cessin l’Ibiza i es fiquessin a la promoció. Una promoció que no van superar després de l’empat 0-0 contra un Sestao que el va superar per millor classificació a la lliga regular. Aquesta serà la dotzena temporada a Segona Divisió B-Segona RFEF, l’única categoria coneguda per un Lleida Esportiu que, en aquest temps, ha jugat tres promocions d’ascens, sense èxit, a Segona Divisió.

Reial Club Deportiu Mallorca ‘B’

Serà la primera vegada que Mallorca B (1981) i Manresa es veuran les cares en un terreny de joc. L’únic precedent al que ens podrien agafar té unes connotacions totalment a la inversa del cas del Lleida Esportiu, amb qui el Manresa s’ha enfrontat contra el filial, però no contra el Primer Equip. En el cas del Mallorca, el precedent data de la temporada 1975-76, quan el Mallorca dels ‘capicua’ Nebot i Bonet (el Primer Equip!), va ser rival dels Romero, Hernández, Abete, Morelló i companyia (1-0 al Luis Sitjar i 3-0 al Pujolet). Un altre nexe entre Manresa i Mallorca B, molt més proper en el temps, és el fet que un dels jugadors manresans, Toni Sureda, té passat en els equips base del RCD Mallorca. L’equip vermell, la passada temporada, va ser ‘centenari’ per partida doble. Va ser campió del grup balear, amb una gran fita de 101 punts a la classificació final i 105 gols anotats. L’equip, que juga habitualment a la Ciutat Esportiva Antonio Asensio, va jugar una temporada a Segona Divisió (1998-99), però s’ha mogut, majoritàriament, entre Tercera Divisió (20 temporades) i la Segona Divisió B (18 temporades), categoria que ha recuperat després de quatre anys sense ser-hi. Aquesta temporada, doncs, el Manresa visitarà per segona vegada a la seva història Ciutat de Palma (419.366 habitants), aquesta vegada per enfrontar-se al filial del Club més representatiu de l’illa.

Unió Esportiva Olot

L’Olot (1921) és el segon rival del grup al que més vegades s’ha enfrontat el Manresa històricament, 64 partits (32 a cada camp). L’equip garrotxí, després de llepar-se les ferides d’una llarga trajectòria en categories territorials durant les dècades dels 90 i la primera dels 2000, va recuperar la categoria nacional la temporada 2011-12. A continuació, després d’un parell d’anys a Tercera Divisió (on ha jugat 29 temporades), va assolir el seu sostre històric quan la 2013-14 va debutar a Segona Divisió B, categoria  en la que els últims anys ha trobat el seu hàbitat, tret de dos descensos que ha revertit ràpidament. La passada temporada, de tots és sabut que es va haver de conformar amb la segona posició del grup V de Tercera Divisió, darrera el Manresa. Però després de superar el Sant Andreu i Girona B a la fase d’ascens catalana, i al Tenerife B a la fase nacional, tornarà a una Segona Divisió B-Segona RFEF en la que competirà per vuitena temporada i en la que una 7ª plaça la 2019-20 va ser la seva millor classificació. Un golàs de falta directa d’un ex del Manresa, Enric Vallès, a Las Rozas contra el Tenerife B, permetrà, doncs, que l’equip de la capital del Bages visiti per 33ª vegada la capital de la Garrotxa (35.926 habitants).

Sociedad Cultural y Recreativa Peña Deportiva

La SCR Peña Deportiva (1935) és un total desconegut pel Manresa. L’equip de Santa Eulària des Riu (40.038 habitants), la segona població en importància demogràfica de l’illa Pitiusa, sumarà la setena participació a la Segona Divisió B-Segona RFEF (més 31 a Tercera Divisió, i la resta en territorial), una categoria en la que fa un parell de temporades va jugar la promoció d’ascens a Segona Divisió i en la que va quedar eliminat en segona ronda pel CD Castelló. La Peña Deportiva, sisè classificat la passada temporada, va ser el més damnificat pel ‘cas Lleida’, quedant-se a les portes de jugar la promoció d’ascens que es va jugar a Las Rozas el passat mes de maig. Serà la primera vegada, doncs, que el Manresa es desplaçarà a la localitat eivissenca. I no cal dir, també, que el Congost rebrà per primera vegada l’equip que entrena l’ex de la Gramenet, Badalona i Ebro, el gallec Manolo González. De fet, el SCR Peña Deportiva serà el primer rival que visitarà el Congost aquesta temporada.